Busco la font de la vida que sadolli la sequedat dels meus ulls plens de decepcions.
Busco aquelles llàgrimes que quan queien feien mal a les parpelles.
Busco la meva mà esgarrapant-me la pell de matinada.
Busco la ferida als artells sagnant a raig.
Busco la paraula morta.
Però no trobo més que el buit que m'atrau sense esma ni forces.
Dona'm aire ple del gust del mango madur.
Lliura'm l'esperit de l'aire que omple els pulmons de l'olor del gessamí.
Entrega el meu cos al batec constant d'un cor embogit.
Regala'm el tacte dels dits fervorosos tocant la meva llengua tova.
Vull oblidar-me del tro i el llamp, si aquests no porten pluja mullada que amari el meu cos inert.
Desitjo sortir de la cristal·lina gàbia que m'ofega nit i dia, atorga'm el dret a sentir un aire fred i uns llavis calents.
Senyora de llarga capa blanca, mestressa de la capacitat pròspera per esdevenir real allò imaginari, llum que emergeix de les tenebres; em rendeixo i m'inclino als teus peus per sacrificar el meu destí. Obsequia'm amb amb una brisa suau d'esperança.
Les ofrenes estan de rebaixes, un descompte o la mort. Una salvació divina o ja mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada