Insensible!

En breu, més informació!

Relat de garatges

Pujant les escales que porten al seu pis; la llum s'esvaeix gairebé fins a la foscor total. En obrir la porta encén les llums del passadís i s'estira a terra. Esbufega i intenta agafar aire. Tanca la porta allargant el braç i es queda mirant el sostre. En Fuck ha sortit a córrer. Li falta aire. Ja no aguanta tant com abans. Ha tornat en menys de vint minuts i el cos li fa figa. 

Les parets del seu pis, brutes, cauen a sobre seu. És un espai diàfan, sense gairebé res. Viu en un habitatge mancat de portes, amb pocs mobles. Se sent atrapat i recorda els murs del garatge d'aquella casa que li torna a la memòria tan sovint. Pres de pànic, no sap com escapar. Els pulmons demanen aire i no li arriba res. Té por. Viu angoixat entre mobles i mobles vells plens de pols. Les aranyes caminen pels seus peus, però no li importa res més que veure la porta verda per la que s'accedeix i observar que ningú l'obre. La porta està tan feta malbé que deixa passar rajos de llum entre petites escletxes. També arriba el sol a l'interior d'aquell fosc paratge per culpa d'una finestra ovalada de petites dimensions. Una reixa plena de verdet la filtra, però com si fos un focus artificial condueix el raig directe a una caixa d'eines vetusta. Sense fer soroll l'obre i en treu una clau anglesa. Torna al racó on s'amaga, darrere d'una cortina mig estripada, i continua mirant la porta del garatge. Clava la mirada a l'eix, preparat per si les portes es desplacen, però res passa, més enllà de la seva ment.

Relat d'emocions

Passen ben bé dues hores. El cap d'en Fuck, recolzat pel front, resta sobre la taula. Els veïns han deixat de picar a la porta i de cridar quan l'àlbum dels Guns and Roses ha acabat. S'escolta el so d'un ocell piulant. Fa una estona que descansa al costat de la finestra, en el replà on, cert dia, hi descansava una planta florida i de color vermell. La casa és plena de pau. Es respira tranquil·litat i només la respiració profunda d'en Fuck estorba la melodia del silenci.

De cop, la gola se li infla. L'últim glop de cervesa que s'ha begut ascendeix coll amunt, passa per darrera la nou i arriba al paladar. El líquid, que no puja en molta quantitat, obtura el pas de l'aire i provoca una arcada que el desperta de cop. Li costa respirar i treu babes i cervesa, tot sobre el teclat. Els ulls se li omplen de llàgrimes i fa un crit estrepitós a la vegada que es posa dempeus. Respira profundament, amb la calma d'haver passat ja la tormenta, però un altre guèiser puja cap amunt. I acompanyant la cervesa surt l'últim àpat. Agafa com pot la paperera i ho deixa tot pringat.

Cansat va al lavabo i es renta la cara. Es mira el mirall i es pentina. "Fas pena", diu en veu baixa. Allarga la mà i, d'una prestatgeria treu una ampolla de vidre, és ginebra. Fa un glop i glopeja. S'ho empassa. En fa un altre i també s'ho traga. S'asseu a la tassa de vàter i recorda la vella casa on estiuejava de petit. Aquells arbres gegantins. El garatge misteriós. Les golfes prohibides. La rampa on es divertia tot sol. On són ara totes aquelles sensacions? Se sent com si l'haguessin netejat amb lleixiu. És un home neutre. Sense nostàlgia. Sense emocions.

Relat de servir

En ple procés d'escriptura, en Fuck comença a sentir els budells gemegar. Deixa de teclejar i s'acosta al lavabo per deixar anar una descàrrega letal. Mentre la música  es combina amb la flaire, acompanya els sons gàstrics amb crits dirigits als seus veïns. Ben bé s'hi està deu minuts. Acaba desfet. Es neteja i es dirigeix cap a la cuina, on pren una xibeca calenta que l'esperava amuntegada sobre uns diaris molt vells.

Altre cop davant de la pantalla, es concentra i es pregunta per a què serveix una relació? I mentre beu un glop de cervesa, pensa què escriurà... Una relació serveix per trobar-se a si mateix. Donades les característiques covardes de l'ésser humà, és pràcticament impossible que un home o una dona trobi el seu propi límit o, fins i tot, el sobrepassi. En canvi, en qualsevol relació aquests límits acostumen a trepitjar-se i a defensar-se, donant-se una curiosa situació, la de trobar-se a un mateix; és en aquest moment quan un veu fins a on un pot arribar. Ho tecleja tot amb molta cura, sense presses. A canviat el seu mètode i ara reflexiona cada paraula que posa.

Aleshores es fa la gran pregunta: Per a qui escriu? Una pregunta que deriva, inevitablement, en d'altres no pas menys importants: Algú llegirà tot allò que està creant? De què servirà? A qui repercutirà més? A qui llegeix o a qui escriu? Té algun interès tot allò que va plasmant en un foli virtual?

Al temps que es formula aquestes qüestions, una suor freda recorre les parts més sensibles del seu cos. L'estòmac se li fa un nus. Les puntes extremes de les parpelles dels ulls decauen. El somriure s'esborra de la seva cara, donant pas a un moviment alterat de mentó. Les espatlles se li abaixen. El cor rep una llança de mig metre. Tocat i enfonsat. No pensa en res. No veu res. Viu en un món molt llunyà del soroll exterior i de la música de dins del seu pis. Fins i tot s'ha distanciat de les paraules. "I si tot això no serveix per res?" es torna a preguntar...

Relat d'oracles

Els veïns d'en Fuck truquen a la porta. El soroll dels seus cops és, com a mínim, escandalós. Qualsevol es pensaria que volen tirar la porta a terra. Fent un recompte ràpid, observem unes cinc persones, dues dones i tres homes. La mitja d'edat no importa, ja que van dels vint anys d'un d'ells als vuitanta, d'una d'elles. Criden sense parar, demanen, amb caràcter d'urgència, que obri la porta immediatament. 

Dins, en Fuck està concentrat per no sentir-los. Li costa evadir-se de tan enrenou, però ell segueix amb la seva tasca, com si aquell soroll, més típic d'un ambient d'obres, no anés amb ell.

Porta un barret de palla i un cinturó de cuir. La resta del cos va desprotegit. Completament nu, la seva pell és un tobogan que gaudeix la suor. Pels altaveus de l'equip d'àudio surten les notes disparades del darrer àlbum que van gravar els Guns and Roses. Està en plena creació. Les lletres apareixen com per art de màgia, una darrere l'altra; no es preocupa per la correcta ortografia. Ara mateix focalitza tota la seva ment en un estadi d'aïllament total. Connecta amb els Déus grecs i els pregunta per les muses. Ells no saben què contestar-li, però ja li serveix, dues pàgines més. Visita l'oracle i troba una resposta inquietant; una resposta en format de pregunta. "On s'ha vist un oracle gallec?", es pregunta. I dues pàgines més. Tecleja amb una rapidesa tal que, si pensés tot el que escriu, seria impossible escriure tot el que pensa.

S'atura un moment i prem el botó d'Stop. La música desapareix. Escolta la veu dels veïns, cridant-lo, insultant-lo, suplicant que obri la porta; amenaçant-lo de mort... Prem el botó de Play i continua escrivint.

Relat d'escriptors

En Fuck és un escriptor francès de poca volada. Es passa les nits despert, sense drogues, sense cafès, només per necessitat vital. Mira per la finestra i observa els rodamons passar. La seva dona el va abandonar ara ja farà tres anys. Des d'aleshores no ha parat de caure en una espiral que costa d'explicar. Ha tornat a fumar, a beure i, com no, a visitar les cases del centre de la ciutat on les dones cobren per fer mamades. Els seus pares ja fa un any que van demanar-li que no passés més per casa seva. Els seus amics han canviat, ara ja no són aquells bons nens que l'acompanyaven els diumenges a fer el vermut, ara són uns altres ben diferents. Surten de nit, com ell. S'emborratxen, com ell. Dormen, com ell. I passen gana, com ell.

Avui és dimarts, però a la vida d'en Fuck no existeixen ni els dilluns endormiscats ni els divendres de joia. Tots els dies de la setmana són exactament el mateix, un sense sentit que circula per les venes amb ganes de fer coses, quan toca, i de no fer res, quan toca. Fa dues hores que resta estirat al llit. Va vestit tal i com vestia ahir. Ha arribat de matinada i, després de vomitar, s'ha begut una cervesa i s'ha pres un paracetamol. Acte seguit, ha passat pel vàter i allà s'ha adormit. Ell no ho sap, però ben bé ha estat una hora dormint assegut a la tassa. Al llevar-se s'ha pujat els pantalons i s'ha estirat al llit per dormir. Quan s'ha llevat no ha volgut moure ni un centímetre del seu cos. Inestabilitat total. Arcades. Compressió cerebral. Escapades gàstriques...