Gemega, plora, riu avall; de costat
el santoral no és per a tu,
mes per a tu s'han fet i desfet les ales.
ardent en les flames que volia nostres.
Busca-les.
Sargeix-les.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema. Mostrar tots els missatges
divendres, 14 de maig del 2021
Relat del santoral
diumenge, 7 de febrer del 2021
De 41 Foix
Qui soc jo qui soc? Un vers espars llarg?
assegut on no hi ha més gust amarg
de sentir com ho trenques ara tu.
Qui fui qui fui jo? Romanç sense vers?
Clamo sol i de condol per l’adeu
esperant a mitja cançó pervers
ton dol que fa de foc viu morta neu.
Bufa l’aire que m’envolta somort
com Narcís morint que sembla tot trist
és només una meuca de la Cort.
Aspiro la soledat altra cop
espero resposta, de trobador,
escric mon epitafi, és vida, és tot.
diumenge, 5 d’abril del 2020
Relat de Tiger
Era dimarts, o dijous, el dia que et tocaves els ous.
Treus pit, et molesten i poses Tiger Feed
a tot drap pels auriculars nous.
Ni ahir ni avui, el temps no compte.
Confinat en els records,
aniries a esmorzar al Tiffany's del conte
de les bruixes i els mags morts.
Prem el botó, vermell o verd,
que tornin a entrar per distreure el professor.
Carn d'olla, fals o cert,
que bulli l'ànim de tota la colla.
Al Roig un cèntim no és una eina,
pasta gansa, pasta morta,
si no treballes, sabrem la teva feina.
dissabte, 29 de febrer del 2020
Relat inexistent
Tu amb el verb inexistent
en la sínia insolent
que torna boig.
Torna i torna a venir
amb la mort
per companyia
d'asfixia per mi;
per l'aire comprimit
entre els camins perduts
de missatges que no arriben
d'esperes infinites
a cavall de rius
de lleres plenes d'alcohol.
I dol la companyonia
mal entesa
sota atacs injustificats
de cors trencats en la foscor
lumínica i astral
en nits de lluna plena
buscant aquell senyal
que era nostre,
que no és de ningú
perquè l'han esborrat
d'un cel robat i sense Nord
ni estrelles que mai no han existit.
dijous, 27 de febrer del 2020
Relat del que queda
Quan ja no queda més
que el record:
pols d'estrella que s'evaeix
en bufar el vent
a petites passes
sense ritme ni caliu,
només amb ràfegues intermitents,
com batecs d'un moribund
que demana l'execució final,
el tret de gràcia,
la soga al coll,
la daga mortal;
queda el record
de pols d'estrella
perduda en el camí.
dimecres, 26 de febrer del 2020
Relat de la droga
He sigut addicte a la cocaïna,
He sigut addicte a una droga
amb nom de pedra preciosa.
Sota el verd, gemegant a cada incisió;
Sobre el marró, acariciant cada racó
perdut d'esperança i mentides piadoses.
Prem tan fort la goma quan la notes,
s'ajusta tan bé l'agulla quan l'esperes,
la desitges, l'anheles, la...
La vols a totes hores;
La vols tant
que no veus les ferides
en els braços amagats,
en les parpelles gastades,
descolorides de tant plorar
per quan no la tens,
per quan la cobeges,
per quan sents que la mort
no t'espera,
perquè la dus a dins
fluint per la sang
plena de neu,
neu roja,
neu que s'enganxa
a les mans,
al cos;
a la nuesa intermitent
de cossos que no saben
com trobar-se sense fer-se mal.
Soc addicte com la tija a la branca.
diumenge, 23 de febrer del 2020
Relat fal·laç
He vist el límit davant meu,
he notat el sol cremant la pell.
Ortigues com claus
de Jesús veient-ne les mans;
digues adeu suplicant
que mai més serà per sempre adés.
Baez il·lumina cecs que no hi volen veure,
demana una beguda freda;
recita un poema breu
amb la mà tremolosa
i la sang
i l'aire
i el ritme
de qui és tan formosa
al cor
als pulmons
a la veu
com l'estrella fal·laciosa.
Tornaran les convulsions
vestides de record?
Revindran quan l'aire
ens ofegui els morts.
dimarts, 1 de gener del 2019
Relat de 2019
Que el primer poema de l’any
sigui pels versos que no vindran.
De l’aire en farem pols,
de la pols tempesta,
i quan els llamps cerquin la vida
els donarem la mort.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)