He vist el límit davant meu,
he notat el sol cremant la pell.
Ortigues com claus
de Jesús veient-ne les mans;
digues adeu suplicant
que mai més serà per sempre adés.
Baez il·lumina cecs que no hi volen veure,
demana una beguda freda;
recita un poema breu
amb la mà tremolosa
i la sang
i l'aire
i el ritme
de qui és tan formosa
al cor
als pulmons
a la veu
com l'estrella fal·laciosa.
Tornaran les convulsions
vestides de record?
Revindran quan l'aire
ens ofegui els morts.
