Aris, el teu pensament és únic,
veus les coses amb diferents colors,
tothom et considera el seu amic,
ensumes el món, l'ensumes i tot són olors.
Aconseguirem comunicar-nos?
Aquesta és la meva obsessió.
Jo et veig feliç, però no en tinc prou,
volem que Aristòtil ressoni en tu...
una nova retòrica,
una ànima amb substància que cou.
Aconseguirem comunicar-nos?
Aquesta és la meva obsessió.
Mira amunt i reflexiona,
com un gran pensador,
posa't la mà a la barbeta
volem sentir-te
com un tro eixordador.
Aconseguirem comunicar-nos?
Aquesta és la meva obsessió.
I mentre m'obsessiono
gaudeixo d'haver-te conegut,
oh, Aris, ni que no ho sembli, ploro!
dimarts, 23 d’abril del 2024
De la Lluna a Ganimedes
Etiquetes de comentaris:
Aris,
comunciar,
Ganimedes,
Sant jordi
dissabte, 2 de març del 2024
Potència al Raval
Tot
just fa tres minuts que ha rebentat la canonada del lavabo. L'aigua brolla sense control i no hi ha ningú capaç d'aturar aquest desastre.
Qui nassos es dedica a fer aquestes bretolades? Ja fa dies que succeïxen
coses molt rares al barri i els meus veïns estan indignats.
Apago
la cigarreta a la meva mà esquerra. Em fa mal, crido. Tal com el meu
crit s'allunya, un home vestit amb una espècie de pijama blau i gris se
m'apropa. Em pregunta com carai puc viure aquí, sense naus espacials ni
homes amb tres ulls i la cara pintada de verd. Li contesto que no tinc
diners per deixar-li i marxo. Ell em persegueix i m'espanto. Trec les claus de la butxaca i me les col·loco a la mà en posició de defensa. Si m'atrapa li clavaré a l'ull.
De
cop i volta una altra canonada esclata. Què collons passa aquí! Un
ferroveller deixa de flirtejar amb una turista i intenta aturar el
desastre. No pot. M'oblido de l'home del pijama blau i intento ajudar el
lampista improvisat. Sembla mentida, però no podem solucionar-ho i
decidim passar del tema. Reprenc el camí i observo com ja no hi ha un
home en pijama perseguint-me, en són quatre. Cada un d'un color
diferent. Salten i corren d'una forma totalment rara. M'envolten.
Tinc por. Xisclo! Tot el meu cos està amarat de la suor. Corro tant com
puc fins a arribar a Caramelles. Hi entro, m'amago. Em troben. M'escapo.
Com poden anar tan de pressa, em pregunto interiorment.
Perquè som
herois de l'hiperespai, verbalitzen. Herois? Quina classe d'heroi
vestiria un pijama? Doncs un heroi del Raval, és clar; d'on creus sinó
que van sorgir els Power Rangers?
dissabte, 24 de febrer del 2024
Relat de Philadelphia
Un home mira a l'horitzó. L'autobús passa pel seu costat. CCR
em crida a l'orella i jo me'l quedo mirant. La IA ja fa la feina per
mi. Serà aquesta la meva darrera intervenció? S'acabaran les meves
paraules per no destorbar qui navega entre zeros i uns?
Anys enrere, aquesta mirada era diferent. Sense cap punt on concentrar-se. La soledat l'atrau i el fa sentir còmode.
Qui som? A on anem? Realment importa això quan només una manta ens acompanya? O precisament és aleshores quan busquem respostes inútils a preguntes gastades?
No hi ha cigarretes pel carrer, se les hauran fumat totes. L'olor de plàtan explota i la meva llengua rebota. Quins carrers són aquests que em criden de nit com si jo tingués un silenci per a tots ells?
Navegaré cap a Philadelphia i esborraré el camí fet per tornar-lo a fer fins que la mort em vingui a buscar.
Anys enrere, aquesta mirada era diferent. Sense cap punt on concentrar-se. La soledat l'atrau i el fa sentir còmode.
Qui som? A on anem? Realment importa això quan només una manta ens acompanya? O precisament és aleshores quan busquem respostes inútils a preguntes gastades?
No hi ha cigarretes pel carrer, se les hauran fumat totes. L'olor de plàtan explota i la meva llengua rebota. Quins carrers són aquests que em criden de nit com si jo tingués un silenci per a tots ells?
Navegaré cap a Philadelphia i esborraré el camí fet per tornar-lo a fer fins que la mort em vingui a buscar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)