Relat de Discotheque

La meva vida es un llumí.
Ho dic avui
i demà,
en hores mortes que cauen
enceses per les flames
que vénen i van.
 
No seran els dies els que
matin les hores,
seran les nits que
m'embriagaran fins perdre
no sols el control;
tan de bo fos només
el control,
el control de la meva vida,
de la teva, de la ràbia i de la ira;
el descontrol que porten
les portes obertes
quan m'empenten i jo ja no...
ja no governo per ser lliure.

Serà a les nits,
abans d'abaixar les orelles,
abans de mostrar-me
carinyosa i amatent,
fidel i latent,
quan m'oblidaré de les paraules,
dels sentiments,
dels crits en calma
i les carícies
de gata maula.

Ompliran la mostra
i els escolliré d'un en un,
sense demà,
mostrant-me alegre
i curulla de vida;
perquè és la vida que trio
la que em dona
la discoteca,
el membre fet a mida.