Relat del cap

-Creu blanca són els certificats de conduir?
-Dona’m una altra cervesa i calla.
-En cap cap cap el que cap en aquest cap.
-I ara a què ve això?
-No ho sé. Per què m’ho preguntes?
-Perquè m’ho has dit tu.
-Jo?
-Sí, tu.
-I qui soc jo?
-La meva ombra dins d’una pluja al soterrani de sota del pàrquing.
-Com?
-No ho sé.
-No ho saps tu?
-No, i tu?
-No ho sé. Preguntem-li a l’espera eterna que no caurà mai.
-Per caure cal que hi sigui damunt.
-Damunt de què?
-No ho sé. Ho saps tu?

Sabran els anys que cauran
damunt les terres mortes
de frases i paranys
abans que acabin
amb els que moriran.

Sabran els altres el fat
sota les lliçons apreses
d’oracions i mantes
després que comencin
amb el roig gastat.