Entre les faules destacades, n'hi ha una que em crida especialment l'atenció. En ella una guineu envia a la merda a un ratolí. En aquell moment el petit rosegador marxa corrents amb la cua entre les cames. La rondalla no explica si el ratolinet arriba o no a cap lloc. És més, situa l'acció en l'espai sideral, allà on només hi ha manca de vida. Ni tan sols un forat negre l'espera. Simplement es queda fora de la història.
En canvi, el relat continua parlant de la guineu, que de seguida prepara el seu cau per oferir menjar a tots els transeünts. Una bona truita, un bon pastís. Vaja, carxofes de temporada. A pelar plàtans. Figues sucoses. Cogombres de l'hort. Pastanagues ben llargues...
La moralitat d'aquesta faula és inexistent, però la reflexió hi és en tots els textos quan un es calça unes ulleres impertinents.
