Relat d'un quadre abandonat

Podràs amagar-te ara
o somriure davant l'entorn amical;
però quan estiguis sola
i el coixí et faci de jutge celestial...
Quan la teva tieta se t'aparegui
i romanguis davant del mirall.


Veuràs que entre totes les ànimes,
les que has perdonat
i amb qui t'has enrotllat,
només n'hi ha una
a qui no podràs enganyar.


Posa't la màscara
i torna a la dansa;
ets tu entre mentides
i un demà que cansa.


Entre tantes pregàries,
Déu et vol ajudar,
però no tens més déus
que tu i les teves dèries
lluitant per sentir-te en el ball
per l'única espècie que
és com tu, al capdavall.