Relat d'escales

Quan la nit ha vingut a buscar-me, he encès el llum; però, sense saber-ho, ho he apagat tot. El castell s’ha quedat a les fosques, mancat de la il·luminació natural que poden donar les esperances.

Escales amunt, escales avall; he navegat a palpentes, tocant tot allò que no veia, sentint tot el que tocava. Finalment, abans del tro, he trobat la teva mà. M’he sentit reconfortat i he respirat profundament. Res no pot donar més caliu que una mà amiga, propera, fiable. No m’ha importat estar dins d’un ambient obscur, la teva mà m’ha servit de guia. El teu anell, que anys enrere brillava tant, el percebia amb la mateixa intensitat que sempre, ben enganxat al dit. La teva pell, arrugada pel pas destructor del temps, s’enganxava a la meva. Hem estat tan units en la penombra que no volia que, sota cap circumstància, tornés a esdevenir clar. Però els pensaments van per un costat i les accions per un altre. Jo t’agafava la mà, respirava tranquil, fins que algú ha obert els llums i he pogut veure com de tu només en quedava una extremitat.

Pètals de roses per terra, com gotes de sang penjant del teu braç; el color morat de la teva pell; l’angoixa del moment. He volgut deixar-te anar, tirar per terra aquells dits erts, separar-me de tu. Però la tristor, la venjança i l’odi de l’assassí no pot alliberar-se mai de la culpa cristiana.

Relat de venir

Feia ja més de tres anys que no venien les orenetes,

ningú no les esperava ni quan feia fred, ni quan se n'anava.

De nit, de dia, era igual que hi hagués llum

o un enterrament sota els núvols trencats de primavera.

Quan vas marxar jo encara hi era, 

veient com a poc a poc esdevenies més part de mi,

com la margarida que es fa gran empenyent els seus pètals

fins a caure sobre la gespa humida.

Feia ja més de tres anys que ploràvem i rèiem,

perquè tot el que ens havies donat

tenia molt a veure amb la vida que marxava i venia.

Agraïments d'un Sant Jordi Insensible

Sant Jordi ha passat... a una velocitat extraordinària.

Quan marxàvem de la carpa d'Stonberg Editorial, a les 20:30, tenia la sensació que tot just m'acabava de llevar. Encara tenia al cap la passejada matinal -ben d'hora- amb l'Àitor, buscant un parell de roses per a la Judith. Encara estava a casa, estrenant el meu llibre "Faules Morals d'una vegada per totes" i veient com el petit obria l'embolcall del seu "Superpatata 5". Encara els veia esmorzar mentre els hi deia fins després.

Ha sigut tot tan genial que les agulles del temps han decidit prendre el camí ràpid i enviar-nos cap a casa en un no-res.

M'agradaria donar les gràcies a tothom que es va apropar per allà on vam ser, tant els que van estar xerrant amb nosaltres com els que simplement van comprar "Insensible". Poder parlar amb gent que es llegeix els teus escrits, compartir uns moments màgics... no té preu. Però tot això no hauria estat possible sense el Ricard -i els seus ajudants- de la llibreria Torradas; el Santi -i els seus companys- d'Iniciativa; i el Jordi i la Ton -i tots els venedors de l'estand- d'Stonberg. Gràcies a les seves tres parades va succeir aquell instant memorable (no pas el de la signatura, no hi he cregut mai en aquestes coses) que posa en contacte l'autor amb qui es fa seva l'obra, creant-ne una de nova en el seu imaginari.

A tothom, moltes gràcies!

I ara? Ara que sigui Sant Jordi cada dia, que la gent llegeixi els llibres que ha comprat, que en compri encara més, que vagi a les biblioteques, que en demani de gratis... Gratis! Sembla increïble, no? Quantes coses podeu fer que siguin gratis? Poques... i encara menys que valguin tant la pena!

Signatura de llibres, Sant Jordi 2016 -Insensible-

Aquest Sant Jordi es presenta molt divertit, si vols "Insensible-Esquilar la pell" signat, tens les següents opcions:

Ens farà molta il·lusió veure-us!

Insensible, Sant Jordi 2016

On serem els autors de l'Editorial Stonberg aquest Sant Jordi?

Insensible, a la venda!

Ja és aquí!

Si voleu comprar "Insensible-Esquilar la pell", podeu fer-ho ara mateix a la web d'Editorial Stonberg; us l'enviaran a casa sense cost extra.

Podeu veure aquí el vídeo que hem preparat per l'ocasió:

Esperem que us agradi!

http://stonbergeditorial.com/ca/narrativa/83-insensible-esquilar-la-pell-9788494470493.html

Qui vulgui comprar "Insensible" té aquestes opcions:

• Directament a la web: www.stonbergeditorial.com
• Trucant al telèfon al 933 435 562.
• Escrivint un e-mail a: stonberg@stonbergeditorial.com (Els llibres comprats directament  a Stonberg es lliuren directament a casa del client, sense cost per transport).
• A www.amazon.es (Els llibres comprats a Amazon tenen un petit sobre cost per transport que cobra Amazon).
• A qualsevol llibreria, que el demanarà a Stonberg Editorial. El comprador haurà d'anar dues vegades a la llibreria, una per encarregar el llibre i una altra per recollir-lo.

Relat de grillats

De la presó només en surten els grillats que

amb les seves bogeries poden evadir-se

de la realitat per entrar altra vegada en un món

tan irreal com el que viuen quan estan presos

entre les reixes que no existeixen.

Relat de banys

I es banyaren les llàgrimes saltant

entre l'escuma del mar enfadat.

I fugiren les pors entre l'esglai

d'un cor que queia a trossos

i la brisa fregant-li l'esquena

corbada de tant plorar.

Relat de fàbriques

Abans d’anar a dormir, el Jan sempre li demana al seu pare que li llegeixi un conte. S’estiren junts al llit i escullen quin dels molts llibres que tenen ha de ser l’elegit del dia. Després d’agafar-lo de la prestatgeria, comença la lectura. Paraules tendres per a un infant ple d’innocència. La mare els observa des de la porta. No pot evitar somriure en veure com el petit li agafa la mà al seu pare i s’arrup com pot per notar l’escalfor corporal. Semblen una sola persona, en són dos, fins que el menut s’adorm i el pare el tapa amb el cobrellit que els hi havia fet l’àvia.

Els pares es besen, es posen els pijames i s’estiren al llit. Ell cara amunt, ella amb el cap a sobre del seu pit. Estan cansats i s’adormen ràpidament.

Sona el despertador, són les set del matí. L’Oriol, el pare, es lleva sense fer soroll, no vol despertar la Felipa, la seva dona. Després de rentar-se la cara i d’orinar, es canvia, esmorza un entrepà de xocolata i surt de casa caminant cap a la feina.

A dos quarts de vuit sona la botzina, els treballadors entren en fila, es posen el davantal blanc i agafen les seves eines. Martells, claus angleses, pals de ferro robustos i esquiladores. Comença l’activitat laboral a la fàbrica de pells de Nimbrend. Les ovelles, si es mouen mentre les esquilen, són colpejades brutalment amb qualsevol dels objectes que tenen. L’Oriol no dubta en trencar-li la cama a una de les més revoltoses, amb les seves mans rudes encasta el cap de l’animal contra la paret. Quan ja no es mou, prossegueix amb la seva feina. No s’aturen fins l’hora d’esmorzar, ovella rere ovella, sang pel terra i gemecs que només ressonen dins d’aquella cambra.

Segur que algú surt ferit d’aquella fàbrica, no pas a les mans, no pas a la boca, les ferides de la insensibilitat no se sap on rauen fins que, algun dia, surten disparades contra qui més s’estima.