Abans d’anar a dormir,
el Jan sempre li demana al seu pare que li llegeixi un conte. S’estiren junts
al llit i escullen quin dels molts llibres que tenen ha de ser l’elegit
del dia. Després d’agafar-lo de la prestatgeria, comença la lectura. Paraules
tendres per a un infant ple d’innocència. La mare els observa des de la porta.
No pot evitar somriure en veure com el petit li agafa la mà al seu pare i s’arrup
com pot per notar l’escalfor corporal. Semblen una sola persona, en són dos,
fins que el menut s’adorm i el pare el tapa amb el cobrellit que els hi havia
fet l’àvia.
Els pares es
besen, es posen els pijames i s’estiren al llit. Ell cara amunt, ella amb el
cap a sobre del seu pit. Estan cansats i s’adormen ràpidament.
Sona el despertador,
són les set del matí. L’Oriol, el pare, es lleva sense fer soroll, no vol despertar
la Felipa, la seva dona. Després de rentar-se la cara i d’orinar, es canvia,
esmorza un entrepà de xocolata i surt de casa caminant cap a la feina.
A dos quarts de
vuit sona la botzina, els treballadors entren en fila, es posen el davantal
blanc i agafen les seves eines. Martells, claus angleses, pals de ferro
robustos i esquiladores. Comença l’activitat laboral a la fàbrica de pells de Nimbrend.
Les ovelles, si es mouen mentre les esquilen, són colpejades brutalment amb qualsevol
dels objectes que tenen. L’Oriol no dubta en trencar-li la cama a una de les
més revoltoses, amb les seves mans rudes encasta el cap de l’animal contra la
paret. Quan ja no es mou, prossegueix amb la seva feina. No s’aturen fins l’hora
d’esmorzar, ovella rere ovella, sang pel terra i gemecs que només ressonen dins
d’aquella cambra.
Segur que algú
surt ferit d’aquella fàbrica, no pas a les mans, no pas a la boca, les ferides
de la insensibilitat no se sap on rauen fins que, algun dia, surten disparades
contra qui més s’estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada