Bonica, posa't guapa,
anirem a casa dels pares
perquè puguis lluir les cames seductores.
Vestiré la camisa nova
i no entendrem res del que passa
mentre els nens obrin els regals i
els cors plorin fins acabar la nit.
La lluna plena il·luminarà
els carrers on dormiran
els rodamons que no tenen
ni cases ni presents.
Nosaltres ens afartarem
de beguda i de menjars grandiloqüents.
Tot plegat serà com el dia
aquell en el que creuen
tots els que no creuen en
res d'aquesta vida.
Serà tan trist com aleshores;
quan els que tinguin
creguin no tindre res
i els que no tinguin
no esperin haver-ne més.
Mentrestant, ens abraçarem
sota la llum del Nadal mes trist
i alegre a la vegada.
A la vida no només s'estima.
