La moneda no tenia dues cares, en tenia mil. Cada cop que ell la tirava
queia de costat i la ràbia li pujava dels peus al cap. Algú va sortir de
l'ascensor i ho va veure amb els seus ulls. No sabia qui era, però
estava tan enfadat que va llençar aquella moneda directament al seu cap.
No el va tocar, mes va caure de costat altre cop.
Com
si tingués tres anys i la seva mare no li fes cas, va estirar-se a
terra i començà a plorar. Els gemecs eren tan forts que els del pis de
dalt no sabien si passava res o si els veïns estaven cardant. Per si de
cas, van trucar a la policia. Cinc i minuts i hi serem. Evidentment, no
hi van acudir. Però res no havia passat. Només un silenci s'havia
apoderat d'aquell apartament gris i dels seus tristos passadissos.
A sota, la botiga de queviures començava a tancar. Aviat serem tots morts, deia el botiguer. La
sort, en aquests casos, no va de costat. Tots els joves acaben fent-se
grans. I els que no ho fan, desgraciadament, moren quan no els hi toca.
Ara tocava abaixar la persiana i pujar la cremallera. Botiguer i
dependenta sortien contents després d'haver-se furgat sense pensar si
els trobarien els clients d'última hora, els despistats, els que
necessiten una ampolla de vi blanc i un parell de coses per picar. Qui
sap, unes cloïsses o uns musclos. Potser per endur-se'ls a la platja i
brindar sobre una tovallola plena de sorra, o potser per pujar-los a l'habitació d'un
hotel i deixar-los a la tauleta de nit mentre es besen pensant en
l'eternitat que no ve mai.
La moneda, circular i de mil cares, cau i
cau. D'un pis a un altre. D'una finca a la següent. I la gent la recull,
se la mira i la tira. Ningú creu estar equivocat. És vespre i els
núvols no anuncien pluges, però per si de cas, el metre prepara un
cubell pels paraigües dels clients. Estan ja les taules parades i els
menjars llestos per ser cuinats. Només falta que entri la gent,
s'assegui, xerri, triï i gaudeixi dels seus àpats tan aclamats. És
mitjanit i ningú no hi ha entrat. La moneda continua sota la taula d'un
dels hipotètics clients. Allà seguirà fins a l'endemà. El personal de la
neteja la trobarà i la llençarà a les escombraries. No es poden quedar
res del que troben. Normes del local.
El camió de la brossa apareixerà tan tard que el vent haurà virat i la sort l'haurà seguit. Tots morts, qui podrà treure la brossa?
Nen que jugues al carrer amb el ritme que viu amb tu. Nen orfe d'alegries i amor fraternal. Fes-la girar perquè els altres la puguin gaudir. Balla a la platja, canta amb els amics, sobre la terra que t'ha robat el gust del mar.
