Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plaer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plaer. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de novembre del 2021

Relat dels plans

Ara que és hivern aviat és fosc. A tothom li ve de gust seure al sofà i veure una pel·lícula, sol o en companyia. Una pel·lícula de riure o de por. Estar sol a casa i notar com a les fosques apareixen ombres darrere de les cortines és un dels millors plaers d’aquesta estació.

Així ho pensa ella quan arriba a casa, posa el televisor en marxa i busca alguna cosa que li vingui de gust; però de cop i volta se li encén el cos i li puja la temperatura. Decideix, aleshores, canviar de plans. Tanca la tele i va cap a la seva habitació. S’estira al llit i busca pàgines porno a l’ordinador. De seguida troba el que busca. Una web de menjar podrit. Menjar que han deixat a l’abast de cucs i ple de femtes. Tot tipus de verdures, peix, carn, ous... en un estat de putrefacció total.

Mentre mira aquell espectacle de la natura, té la mà a l’entrecuix, per dins de l’única peça de roba que porta: un tanga vell i gastat. S’acaricia el clítoris amb ritmes intermitents i, al costat del llit, hi té un cubell sempre preparat. Un cubell brut que fa dies que no neteja. Cada cop està més calenta: Amb la mà dreta es masturba i amb l’esquerra es posa els dits a la boca, ben endins, fins a provocar-li nàusees.  No tarda en sortir el primer raig de vòmit. La meitat cau fora del cubell. Ha tret el berenar. Però vol treure més. Segueix passant un dit per sobre del clítoris i un altre fins a la campaneta. Segon raig, amb grumolls inclosos.

Té el cony xop. No para de gemegar. No li importa que els veïns la sentin. És el seu moment i ningú ni res l'aturarà. Tercer raig. I quart. Cada cop li surt menys menjar. Cada cop eix més líquid. Quan està a punt de l’orgasme para. Para per poder continuar. Però al seguir amb els seus moviments li brolla sang de la boca. No li queda ni bilis.

Per fi, arriba a l’orgasme i, entre llàgrimes, crida. Crida tant com pot. Té una mà plena de correguda i una altra plena de vòmit. És hora de dormir, ja ho netejarà quan es llevi.

dijous, 29 de gener del 2015

Relat de vianants


El personatge en qüestió fuma una cigarreta recolzat al semàfor. No és lluny de casa, just a creuar el pas de vianants. Fuma amb tranquil·litat, gaudint del plaer de l'aire brut.
Mira amb deteniment com l'indicador de pas lumínic canvia de color. Primer verd, amb un homenet dibuixat com si caminés; després vermell, com si l'home s'aturés a pensar.
El personatge pensa. Rumia força sobre els dos gestos d'aquell senyal. A dues bandes juga la graciosa icona lluminosa. Primer avança, després s'atura. Després torna a avançar. Qualsevol es preguntaria per què no es decideix d'una vegada si cal fer una cosa o l'altra. Però qualsevol no hi és allà en aquell precís moment. Només hi és present el personatge que s'ho qüestiona tot. Fins i tot es pregunta què deu fer l'home verd mentre només apareix l'home vermell. I a l'inrevés. Què deuen pensar quan romanen a les fosques? Què deuen fer? S'amaguen? Juguen efectivament a dues bandes i, un cop desapareixen, fan acte d'aparició en un altre semàfor?
El personatge no té cap potestat sobre d'ells. Ni tan sols no els deu conèixer bé. Però es permet fer unes preguntes existencials que el turmenten. Els troba a faltar quan el semàfor és fosc. S'alegra quan s'il·lumina. Així, pendent dels dos símbols, sempre està content, sempre està trist.