Guarda un espai al cel, guarda'l per a mi. El circ ha començat i no hi ha res a esperar. Han vingut els elefants coixos i les girafes escapçades. Els ratolins sense bigoti persegueixen els tigres desdentats. L'os mut escriu a la pissarra i el domador resta amb els braços lligats.
Ja sé que tot el cel és roig i que cauen míssils firmats per tu. Ja sé que fora la lona tothom està cridant. Però no hi ha posta de sol quan l'espectacle ha començat.
Cada vegada que hem sentit un espetec ben fort, part el públic ha sortit corrents. Ens hem quedat ben sols. Construirem el no-res buit d'esperança, només jo i jo. Fabricarem aquesta aigua seca que ens mulla, només jo i jo.
A cada braçada s'ofega més l'ànima. A cada volta, tot torna a començar. No hi ha esperits en aquest món. Però sota l'aigua els veig més clar.
Aviat tancarem les portes del circ. No deixarem sortir ningú més. Ens hem quedat ben sols, jo i jo. Tanmateix aconseguirem que no s'escapi mai més ningú d'aquí.
Els coloms em venen a buscar. Soc fusta sobre arena. Els tinc penjats del braç. M'han posat en creu. Esperaré totes les hores que no vindran mai. Totes aquelles promeses ja no serveixen de res. Tots aquells plors de nen s'han esvaït.
Memòria trencada. Fragments sense cua. Aquest puzle no s'acabarà mai.
