Relat de patates

-Si us plau, posi'm un quilo de patates... Vull dir, un quilo de llibres.

-Saps una cosa? Si el turquesa fos un color, el drac seria un monjo. 

Sant Jordi, que escolta amb atenció la conversa de venedor i comprador en una paradeta ben catalana, s'irrita i demana l'exili religiós, no ha suportat veure la Verge Maria en calces. I és que fins i tot la Guàrdia Urbana li crida l'atenció; però no pas a la Verge, no! Sinó a Sant Jordi, que trompa perdut riu dels llibres que venen a les Rambles; sap del cert que seran futurs peus de taules esgarriades.

Camí de l'exili topa amb una estàtua d'aquelles que converteixen el centre en una "horterada" gegantina. 

-Et regalo una rosa si et deixes tocar una teta. -Li diu en veu baixa i tapant-se la boca amb la mà dreta.

-Mira nen, no em calen meuques ni vi calent, aquesta nit em toco mirant la lluna incandescent. -Li contesta la baronessa del Segle XVI, que resulta ser un baró ben mascuí.

S'acaba la diada. Tothom a dormir. Bukowski al llit. La roba al fanal. Els ulls tancats i l'esperit lliure. Somniem per morir desperts.

Relat de retaules

-Què he fet jo per merèixer això? -Pregunta la Verge esbufegant en acabar la frase. 

-Anar amb homes tant sols per guanyar diners, tenir fills sorgits de l'adulteri... -Contesta indignat el seu major admirador.

-Però què dius, si sóc una verge, sóc la imatge divina de la purificació...

-Clar, això ho dius tu. Però aquesta indumentària que portes, de secretària perversa...

-No sé què veus tu, però ja fa sis segles que estic aquí, impresa en aquestes sagrades parets, i sempre m'ha venerat tothom...

Es fa el silenci i se sent el soroll d'unes goteres que l'ermita té sobre l'altar.

-Què he fet jo per merèixer això? -Torna a preguntar-se la Verge mirant el pelegrí que tot el dia té davant seu.

-Ser guapa, simpàtica, intel·ligent, sexy, morbosa, fer-me cas... Conéixer-me i ser una molt bona font d'inspiració.

-Inspiració? De què? L'apòstol Marc va rebre inspiració divina i va escriure el Nou Testament. Ramon Llul s'inspirà en la conversió religiosa. Però tu... Tu què fas? Ni tan sols em contemples per apropar-te a Déu...

-El capellà em va dir que el millor remei a la meva malaltia era aproximar-me a Déu en ment i carn... i tu ets el camí...

El citat eclesiàstic sent les seves paraules i, fart d'escoltar com el menciona cada dia com a excusa per quedar-se hores i hores mirant aquell retaule, li diu:

-Escampa la boira, si us plau...

Relat de verges

Hi ha una casa que no tanca mai. És igual si plou o neva. Si fa fred o calor. Si és dimarts o diumenge. Ell ho sap i, conscient que a les tres de la matinada ja no trobarà cap més bar obert, decideix anar-hi. Li costa arribar, no només perquè no recorda el camí, sinó perquè l'efecte de l'alcohol el porta d'un costat a l'altre de la vorera. Ha de parar sovint, respirar profundament i, després, arrencar una altra vegada. 

Quan arriba, entra sense fer soroll. Naturalment, no hi ha ningú. No són hores per fer visites, però els veïns del barri van decidir, ja fa un parell d'anys, ampliar l'horari i deixar les portes obertes les 24 hores del dia. "Per urgències espirituals", van adduir.

Com pot, passa entre els bancs, s'asseu a l'extrem dret de la primera fila. En aquest costat hi ha la seva amiga. És una estàtua de porcellana fina. Té la cara blanca, porta un vestit blau fluix i sobre seu vola un cercle daurat.

Ell li dirigeix la paraula, com pot, entre sanglots i repeticions innecessàries. 

-Vigila no et rapti i et deixi sense res! Et deixi, dic, sense res. Com m'agradaria despullarte. Treure't aquest vestit, aquest i no un altre, aquest vestit angelical. Veure't tota nua... nua... nua...

Una veu llunyana li respon:

-Aniràs de cap a l'infern!

I ell replica:

-Ho sé, ho sé... A més, no sé per què t'ho dic... però és que... és que... m'encantaria veure com tanques els ulls i et mossegues els llavis de plaer...

I la veu, ara de més a prop, li torna a dir:

-Aniràs de cap a l'infern!

Ell no se sorprèn gens ni mica de sentir una veu, és més, ho troba totalment normal. Per això continua conversant:

-Lluna de gener, l'aurèola que et protegeix avui et disfressa de santa... Però jo sé que sota aquesta brusa innocent s'amaga una flor de desitjos...

Ara ja al seu costat, el capellà, li recrimina les seves paraules.

-Per Déu, aquesta verge té el cel guanyat! I jo també! Això no pot ser, no pots venir aquí cada cop que tanquen els bars. Tu t'has vist? Estàs a la casa de Déu, tot nu, tocant-se sense parar, parlant-li a la Verge Maria com si fos la teva amant...

I sense deixar-lo acabar, ell li diu:

-Però, però... tu... Has vist la lluna avui?