Relat dels reis

Em sembla que a ningú no li agrada que li expliquin la història dels reis d'Orient. 

Recordo quan era petit, no jo, sinó ell. Creia amb tota una màgia excepcional, diferent, que el feia fluir dia rere dia, vivint un món de fantasia, ple d’estrelles i d’alegria.

Un dia es va assabentar, per pura casualitat, d’una conversa de sons pares; parlaven de les festes de Nadal, dels regals i de les sorpreses. Ho va sentir tot, no volia sentir res.

Aquell dia el recorda, no ell, sinó jo, com el dia que ens vam conèixer, al riu, mirant els peixos nadar entres els nostres peus. Ell va venir i em va explicar què havia sentit. Li vaig dir que tenia dos opcions. Va assentir amb el cap.

Des d’aquell dia, el petit, ni ell ni jo, va haver de decidir si seguir per sempre més en el món de la llum, o passar a ser un adult al bell mig de les tenebres. Cada dia s’alçava i rumiava la seva decisió: Si parlava, tot s’acabaria; si callava, algun temps tot s’allargaria.

Va oblidar i va parlar. Davant seu, una xicoia rebia una bufada forta, no era ell qui bufava, ni jo, ni ningú; només el destí, que s’enduia totes les esperances de cop.

Quedava la tija sola, solitària, abandonada i trista. Sense totes aquelles il·lusions del papus blanc, que adornaven una figura efímera i fràgil.

Relat dels Reis Mags

Sonen les nadales pel carrer, els pares omplen els armaris de regals. Els nens van al llit abans que mai, però com estan nerviosos, tarden en adormir-se. Aquesta tardança acompanya els pares fent temps. Copa de vi que ve, copa de vi que va. Un parell de gintònics i alguns licorets per acabar-ho d'adobar.

El pare, tot torrat es vesteix de Pare Noel. La mare el renya: "No veus que el nen dorm, no et veurà! No cal que et disfressis!". Ell se la mira, amb la barba despenjada i el barret brut de xocolata, després li contesta: "Aleshores tu per què vas vestida de Rei Mag?".

Comença una discussió que, en poca estona, esdevé una guerra casolana. Un plat vola d'un costat del menjador a l'altre. La mare és més propicia a prendre les verdures com a projectils. El pare decideix disparar líquids, que taquen més. El saló és una escena bèlica on el Pare Noel i el Rei Mag en són els protagonistes. L'espectador d'aquella imatge violenta és un veí xafarder, que s'ha plantat al costat de la finestra i observa, amb tot detall, com es barallen els dos mites nadalencs. 

El fill fa estona que dorm. Somnia amb uns rens grans, forts, d'unes banyes prominents i robustes, que amb les seves fortes cames naveguen ràpidament per l'espai. Estiren un trineu de dimensions colossals, comandat per un Pare Noel envoltat d'una aurèola angelical. Al seu pas saluda els tres Reis Mags, asseguts en majestuosos trons. Van vestits impecables. Ni una tara en les llargues capes que descansen darrere seu. Corones d'or i de diamants. Guants de vellut. Pulcritud excelsa. Aviat li portaran tots els regals somniats. Es llevarà i els podrà obrir, jugar i viure en un món artificial ple de tot el que no necessita.

Mentre tot això ocorre a la seva endormiscada ment. Els pares ja fa estona que s'han esquinçat els vestits. L'any que ve caldrà comprar-ne de nous. La mare, més que el Rei Mag, sembla la senyoreta que fa les cantonades al barri vell; va mig despullada, amb les calces trencades i tota bruta dels líquids que li ha tirat el seu marit. El pare té un blau a la cara, fruit d'un impacte directe d'un pebrot verd. S'esgarrapen i es criden. S'empenyen i cauen al costat del tió. Allà comencen a besar-se. L'arbre de nadal trontolla quan ell col·loca a la dona a sobre de la taula. On demà seurà tota la família, avui ella jau nua, amb les cames obertes i els ulls tancats. La penetra amb un ritme accelerat, continuat. 

El veí s'ho mira i entona la cançó del cagatió. Avui és Nadal, dia de germanor.