Relat de Cèsar

Cleòpatra després de morir;

amb els ulls tancats per si de cas.

No és espera, és turment.

Tornaran a desaparèixer les ungles llargues,

els caps calbs sense cabells gastats.

Marxaran per aparèixer les buides estances,

els llits fets sense girs improvisats.

Pots donar-li motius per creure't?

Podries esborrar una ment trista

i la seva pista si deixa de veure't?

Cèsar abans de morir;

amb els llavis oberts per si de cas.

No és vida, és patiment.

Relat de Cleòpatra

Cleòpatra després de morir, aixecà el cap i veié els seus súbdits menjant-se els caps els uns als altres.

-Què feu? Galifardeus… No veieu que us fareu mal?

Ningú gosà contestar-li, car les seves boques eren plenes de menjar humà. Sang, múscul, os. Tot era dins de les cavitats bucals. Ressonava el cruixent crec-crec dels tendons entre les dents.

-Pareu, ditxosos, pareu! trencareu els ossos i a mi els cos.

La nit ombrívola. La nit fosca. No hi ha res quan la nit deixa de ser dia per xuclar el negre.

I tu, quin color ets?