Cleòpatra després de morir, aixecà el cap i veié els seus súbdits menjant-se els caps els uns als altres.
-Què feu? Galifardeus… No veieu que us fareu mal?
Ningú gosà contestar-li, car les seves boques eren plenes de menjar humà. Sang, múscul, os. Tot era dins de les cavitats bucals. Ressonava el cruixent crec-crec dels tendons entre les dents.
-Pareu, ditxosos, pareu! trencareu els ossos i a mi els cos.
La nit ombrívola. La nit fosca. No hi ha res quan la nit deixa de ser dia per xuclar el negre.
I tu, quin color ets?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada