Relat dels Everly

Dorm, petita; dorm als meus braços
ara en somnis, abans de veritat.
Veuràs com tots els malsons marxen
quan et sents trista i la nit ve a buscar-te.
Dorm, petita; dorm. És tot el que has de fer.

Podria escriure’t una carta tan llarga
com els riures que vam tenir
entre cada una de les llàgrimes
en les que ens vam enfonsar.

Podria dir-te que he estat feliç
mentre t’estimava en un món
tan ple de mentides com
d’abraçades sinceres.

Lleva’t, petita; lleva’t
d’aquest llit mullat.
És hora de cridar els amics
i tornar a començar de nou
sense mi.

Ha mort l’últim crit dels Everly.
S’ha acabat la pau i la solitud
d’aquells anys que van
dur-me a plorar sota la pluja.

Una setmana després,
les melodies setanta
anys passats.
El silenci et farà forta
en l’últim bocí d’aquest
bes trencat.

Relat d'hivern

M'és impossible recordar quan va succeir exactament, però sí rememoro amb precisió com va ser que aquell turment em va despertar. Estava plàcidament descansant dins de la meva caixa de roure, amb els ulls clucs i els llavis segellats per l'amor a l'eternitat. No tenia res dins meu que necessités sortir i expressar-se, però de cop i volta, com quan el llamp cau sobre el tranquil camp d'estiu, una llum va il·luminar les meves parpelles. Sense poder-ho evitar, els pensaments se'm van fer obscurs i la vista clara. Vaig obrir del tot la visió nocturna que m'envoltava, vaig encendre la boca de bat a bat buscant un alè d'aire desesperat.

Dins de la meva estreta cambra, on normalment només jèiem la meva ombra inexistent i jo, m'acompanyaven dues figures humanes, o no; si més no eren femenines, o això podia intuir per la sensualitat dels seus cossos esvelts i atractius.

No hauria gosat mai de dir que aquell llit on passava llargues estades durant l'hivern pogués ser tan gran. Les dues noies tenien el cap recolzat sobre el meu cos. Les seves quatre mans es movien acariciant el meu cos, completament nu. Per un moment el meu desig fosc i depravat va pensar que seria una bona ocasió per besar-ne dues a la vegada. El problema fou que cap d'elles semblava tenir aquestes intencions. Cada una de les seves mans tenia dos dits, cada dit una ungla ben llarga, que esgarrapava la meva pell fins a tallar-la. La sang brotava sense pressa, tan a poc a poc que elles podien xuclar-la suaument sense que s'escampés per sobre del meu cos.

Els seus cabells, negres com el carbó, no em deixaven veure què feien més a baix del meu tòrax, però sentia sorolls estranys que m'incomodaven. La vista que tenia des de la meva posició era limitada: els seus dos clatells. De tant en tant elles es giraven i em mostraven els seus llavis ensangonats. De les dents els penjaven coses més sòlides que la sang, però era incapaç de saber què era. Vaig aprofitar el moment per allargar els braços i amb els meus dos dits índex recórrer les seves espatlles nues. Tenien una pell fina i suau, només trencada per un parell d'ales plegades cadascuna. Els seus plomatges eren llargs i de ben segur que, quan estenien les ales, deurien  fer més d'un metre de llarg. Em vaig atrevir a baixar per sota de la seva cintura. Tal i com estaven col·locades al meu costat, els podia tocar les natges sense problemes. Ambdues vestien unes petites calces del color del seu cabell, de les seves ales i del seu opac cor. Valent com em creia, amo i senyor de totes les meves voluntats, vaig proferir un parell de gemecs mentre movia la cintura cap a munt. Sabia que m'estaven cuidant els baixos i allò em posava a mil.

-->

Encara deuria estar sota els efectes de l'opi, encara deuria estar reclòs al meu taüt hivernal. El record no se'm presenta net i clar. Malgrat que sí les veig encara a elles dues girant-se i apartant-se als costats, amb els llavis vermells plens de sang i les dues mans agafant a trossos el meu membre viril arrencat del meu cos.

Relat de nenes

Nenes, bona nit. Nenes, bona nit. És hora de tancar els ulls i de dir-nos adéu. Deixareu de fer-vos aquests melosos petons, abandonareu els llits rodons, marxareu amb les cames obertes i els somnis plens de líquids estranys.

Nenes, bona nit. Nenes, bona nit. Ha sigut una nit plena de llenceria i carícies amb estranys. Ens ho hem passat bé, és cert; però ha arribat l'home del trombó i ens toca deixar-nos de tocar.

Nenes, bona nit. Nenes, bona nit. Estic commocionat, no esperava les vostres llàgrimes, ni els vostres plors. Podrem seguir la festa per telèfon, podrem seguir veient-nos dissabte que ve; aquí o al bar de sota la cantonada.

Però ara és hora d'actors sense teatres, de princeses sense castells, de llibres sense lectors. I quan els miro a tots ells us recordo a vosaltres saltant com gaseles per sobre dels llits de l'hotel. Us veig amorrades a l'ampolla que compartim mentre em prepareu les ratlles de la felicitat.

Totes les nits enyorant-vos, tots els dies creant personatges ficticis... Ells no us arriben ni a la sola de la sabata! I em costa tant dir-vos adéu que arrossego les lletres pel brut paper, esperant que alguna surti del seu cau de merda i vingui a buscar-me; però no ho feu mai, ni quan arriba el clarinet i canvia de registre la cançó, seguiu igual, lluny de mi, musses esfereïdores, veniu a mi, torneu! No espereu el pròxim dissabte, que no sé si hi arribaré, no sé ni si us trobaré. I per si de cas seguiré cantant la melodia trista que em va ensenyar el meu veí, aquella que no es canta ni es recita, la cançó que només es pot ensenyar quan un va mamat i veu les nenes arribar, amb les seves boes de plomes i els seus guants negres.

Nenes, bona nit. Nenes, bona nit. Us espero al bar que hi ha entre el carrer major i el raval, al costat d'aquell club tan antic on treballàveu abans de ser famoses. Nenes, bona nit. És hora de dir adéu-siau.  

Relat de llibertat

Deia un amic meu que a la llibertat només s'hi arriba a través de la violència. Jo mai he estat d'acord amb aquesta afirmació i, si voleu saber per què ho dic, seguiu atents a la història del meu amic.

Un dia es va llevar de mal humor i va baixar a comprar l'esmorzar. Ell no estava per històries rares i, cada cop que veia les meuques sortir de la casa del costat, els hi deia quatre coses mal dites. Elles li feien el ditet i li treien la llengua, aleshores era quan ell se sentia lliure. Caminava amb el rostre alçat, encoratjat de fer el que calia. Veia un parell de gais pel barri, caminant amb les seves pells cares i les seves botes altes i els escopia. A canvi rebia uns mots malsonants i ell continuava el camí sentint-se lliure del tot.

El flequer era un home de la seva edat, tots dos van coincidir a la guerra continental, tot i que mai es van conèixer en ple combat, perquè pertanyien a diferents batallons. Només entrar a la fleca feien la salutació militar i després reien. L'home li donava el pa com si li donés la bandera del seu esquadró, el meu amic la rebia com si tingués la medalla honorífica del país.

El ritme de la història seguia i seguia, creuant els límits de la realitat i de la ficció, fins que d'entre els somnis el meu amic va veure'm a mi. Jo anava vestit de glam i amb les ungles pintades. Va començar a vomitar i vomitar. Quan ja no li quedava ni la bilis, va suplicar que m'esfumés del seu cap. Ho vaig fer, sentint-me lliure, molt lliure; com qui camina amb l'aprovació dels seus per haver fet el bé.

Relat de bits

Connectats a la xarxa nit i dia. No dormen ni mengen només s'alimenten de missatges i xafarderies. Els alumnes de la universitat aprofiten quan el professor no els veu, s'envien missatges amb el mòbil i escriuen caretes simpàtiques. Ja no usen ni cartes ni escrits romàntics amb bolígrafs i llapissos. Simplement volen saber coses i més coses usant bits i bits.

Ara estic a un bar amb uns quants. Ahir estava a una disco amb uns altres. I mireu-me aquí amb una birra a la mà. Sóc un tio guai perquè m'etiqueto a totes les festes de moda de la ciutat. Sóc millor que els altres perquè visc enganxat al mòbil i em fa feliç.

Sembla que durant un dia tot s'ha acabat. El mòbil a les escombraries, el Facebook tancat i el compte del twitter bloquejat. Ho he esborrat tot. Ploro des de fa estona i no sé què fer per esborrar el meu passat. Aquest cop sí ens hem passat. Vam voler ser els més divertits i hem acabat sent la riota de tota la comarca. No hi ha ningú que no es rigui de mi.

Relat d'aixecar-se

No t'agradaria que m'aixequés i ballés?

Fuma, fuma.

No t'agradaria que deixés aquesta cadira per sempre més?

Crida tan com vulguis, vull que vinguin els veïns, que avisin a la policia, que ens portin a judici, si cal. Però per molt que facis tot això, seguiré sent un parell de rodes en una cadira.

No t'agradaria veure'm ballar al mig de la pista? Agafar-te per la cintura i dur-te d'un costat a l'altre?

Fuma, fuma.

Ets molt perillosa quan tens aquestes idees al cap, ets molt possessiva quan t'imagines que podria ser més alta que tu. Però mira cap a baix, troba'm aquí assegut i crida i suplica. Si ho intentes qui sap, potser ell, allà dalt, t'escolta, i ens dóna permís per ser els millors. Però sinó, no t'enfonsis, ets la nit feta dona.

No t'agradaria que deixés de dormir tot el dia, recolzat sobre la cadira que em porta d'un lloc a un altre?

Fuma, fuma.

Els teus orgasmes són millors si somnies que m'alço i abandono aquestes rodes per encastar-te contra la paret. Deixes de tenir aquesta cara ensopida i transpires suor letal. Si per fi em treus d'aquí i ell et regala el meu caminar lliure, vigila no te'n busquis un altre. Ets molt perillosa, molt.