Relat de provocats

Quan la lluna et provoca no pots fer altra cosa que mirar-la fixament. Si no surts corrent, tremola. Tremola perquè segur que ho tindràs tot per perdre. El desig cau per sota de les sabates i les formigues caminen sense fer soroll. El camí marcat es pot esborrar, si ets prou valent per no tornar on eres abans.

Finestres tancades, el cap sota el llençol, no gosis mirar entre el coixí i el matalàs, veuràs tot el que has fet, tot el que podries haver fet i, qui sap, penedir-te pot ser tant greu del que has fet com del que no.

Tinc quatre euros a la butxaca, els gastaré en recordar aquell moment misteriós. Els invertiré en tornar al lloc perdut i esbrinar si deixar-hi algun senyal. Ho faré a poc a poc, sense deixar rastres i sense crear sospites. L'instint és tan bàsic que el pols s'accelera després, vergonya, sentiment de culpa... Però tot dins d'un amagatall, ben guardat, negre com el carbó, ocult com un bon secret, plegat i desat només pels que se n'han adonat.

Relat de segrestos

Podia haver segrestat la seva roba interior; però no seria tant íntim com fer-se amb les seves idees. Per això va optar per aprofitar un moment de distracció per colar-se a la seva habitació i dur a terme el seu pla.

Ella estava a la cuina, fent una truita de patates i una amanida verda. Era l'ocasió idònia per dir que anava al bany i desviar-se en el camí. Tota la casa per ell. Amb presses, però amb calma. Amb nervis, però amb serenor. Calia pensar ràpid, però de forma correcte. Va obrir la porta de l'habitació sense fer soroll. Un cop oberta, amb molta cautela, va caminar pel voltant del llit, fins arribar a l'armari on ella guardava totes les seves coses. 

Estava excitat tocant la seva roba íntima. N'hi havia de tots els colors, algunes peces eren molt suaus, sensuals. Pensava en com li deuria quedar i si, qui sap, algun dia la veuria amb aquests conjunts posats. Sabia que s'havia d'endur alguna cosa, però també era conscient que ella se'n adonaria. El temps començava, ara sí, a ser una arma a tenir en compte. En qualsevol moment podria entrar ella a l'habitació i trobar-lo remenant els seus calaixos. 

Tenia ja unes calces a la mà quan, al fons de tot, va veure un llibre. Per què deuria guardar allà, de forma tan amagada, un llibre? No ho sabia, no en tenia ni idea, però n'estava segur del que havia de fer. Aquell seria el seu segrest més sonat.