Podia haver segrestat la seva roba interior; però no seria tant íntim com fer-se amb les seves idees. Per això va optar per aprofitar un moment de distracció per colar-se a la seva habitació i dur a terme el seu pla.
Ella estava a la cuina, fent una truita de patates i una amanida verda. Era l'ocasió idònia per dir que anava al bany i desviar-se en el camí. Tota la casa per ell. Amb presses, però amb calma. Amb nervis, però amb serenor. Calia pensar ràpid, però de forma correcte. Va obrir la porta de l'habitació sense fer soroll. Un cop oberta, amb molta cautela, va caminar pel voltant del llit, fins arribar a l'armari on ella guardava totes les seves coses.
Estava excitat tocant la seva roba íntima. N'hi havia de tots els colors, algunes peces eren molt suaus, sensuals. Pensava en com li deuria quedar i si, qui sap, algun dia la veuria amb aquests conjunts posats. Sabia que s'havia d'endur alguna cosa, però també era conscient que ella se'n adonaria. El temps començava, ara sí, a ser una arma a tenir en compte. En qualsevol moment podria entrar ella a l'habitació i trobar-lo remenant els seus calaixos.
Tenia ja unes calces a la mà quan, al fons de tot, va veure un llibre. Per què deuria guardar allà, de forma tan amagada, un llibre? No ho sabia, no en tenia ni idea, però n'estava segur del que havia de fer. Aquell seria el seu segrest més sonat.
1 comentari:
ens diràs algun dia quin era el llibre? m'he quedat amb a curiositat! ;P
Publica un comentari a l'entrada