A la llibreria, el Flix només hi trobava llibres de famosos que s'havien prostituït. Alguns ho havien fet al llit, amb d'altres famosos. Els altres ho havien fet a la televisió, amb d'altres famosos. "La qüestió era pervertir el cos i l'ànima", pensava el Flix. "El fet era convertir-se en carn per gossos per després fer-se passar per paper per literats", reflexionava el Flix.
I potser ell tenia raó, o potser no. Però sabia que aquell tipus de reflexió el feia créixer i allunyar-se "d'aquell estadi tan superficial en el que els lectors inundaven els seus cervells de porqueria inútil", recapacitava el Flix. Tot és relatiu. L'autor que publica llibres es creu un bon autor, i té dret a creure-s'ho. L'autor desconegut s'auto-denomina fracassat, perquè no ha aconseguit la seva fita. Però, "són aquests pensaments quelcom que tinguin res a veure amb la realitat?" es pregunta el Flix.
"Segurament ho siguin", es contesta ell mateix, "sinó no succeirien amb tanta assiduïtat", finalitza el Flix, abans d'entrar a treballar al supermercat.
2 comentaris:
El que és segur, és que ell no llegeix.
Sí? per què dius això?
Publica un comentari a l'entrada