Relat de revisors

Exhaust, el revisor de la línia M2 del tren intercomarcal, s'asseu a un seient lliure. Com ell és el revisor, està segur que ningú vindrà a revisar que faci bé la seva feina. I, a més, creu ferventment que per avui ja ha fet tot el que havia de fer. D'uns mesos ençà tot han sigut problemes amb la direcció, rebaixes de sou, increment d'hores a treballar, restricció de moviments, reducció de flexibilitat... N'està fins al capdamunt. Per això decideix fer la seva aportació a la protesta i resta assegut fins a final de trajecte. 

Als pocs minuts de seure, s'aturen a una estació d'un poble petit. Puja poca gent, però entre els nous passatgers hi ha una noia pel-roja que, sorprenentment, escull el seient del seu costat. Ell s'estranya que no hagi triat altres llocs que resten buits i sense ningú a prop, però accepta de bon grat la nova companyia.

Ella porta una camisa blava, gairebé transparent per la part de darrera. Té uns pits prominents i se li veuen clarament els sostenidors. Du uns texans ajustats i, cada cop q s'alça per agafar coses de la motxilla, que té al prestatge de sobre el cap, col·loca el cul just davant de la cara del revisor. Ell podria pensar que ella ho fa a propòsit, però pensa que és coincidència. Ella pensa que ell sap que ho fa expressament, però pensa que és poc descarada.

El tren fa quilòmetres i quilòmetres. La dona s'aixeca sovint. Ell s'excita tota l'estona.