Relat de l'udol

Miquel treballava de nit, 

treballava les mentides que havia de dir. 

Faules que l’arrossegaven perdut

als cingles dels desitjos cremats. 

“No segueixIs aquest camí, 

endreça la vida, 

sigues pulcre amb tu mateix,

trenca el teu passat ple de merda i de traïció”.

Si només tingués un instant,

si pogués veure la veritat davant seu:

una gota al palmell de la mà

i tot seria diferent. 

Miquel seguia sense dir res,

continuava el seu sender

lluny dels verbs que li feien mal. 

Cada nit igual, 

de matí el mateix:

una fal·làcia 

i el seu posat impassible;

un somriure que ho nega tot.

Mes els llops udolen fort,

els seus crits se senten més lluny que a prop.

Tornarà altre cop, 

ho farà ahir, demà.

I tal volta, les banderes cauran,

una a una, sense pal.

Relat del paradís

Oh, pensa en tu. Oh, pensa en mi.

Són dues coses tan diferents que a la nit tot sembla igual. No provis de sortir del teu vell garatge, no intentis arreglar aquell cotxe antic. Les estrelles avui no brillaran com ahir. El cel ja no canta les aventures del demà.

Has provat de passar per davant meu sense ni mirar-me. Has suplicat a Chronos que no fes coincidir les agulles mortals. Però tot això no és res més que una bombolla d'aire pujant entre el mar perdut.

Oh, ja ningú pensa en tu. Oh, ja ningú pensa en mi.

Un nen crida pel carrer i cap ànima serà capaç de salvar-lo. Un vell s'ho mira des del banc trencat. Al seu costat un jove riu com si davant correguessin cent formigues disfressades de bomber. Fa estona que ha passat el jardiner. Les flors estan seques i no plourà.

No provis d'engegar els somnis d'aquella vella màquina atrotinada. L'olor del cuir cremat dels seus seients esportius et recordarà les seves carícies. El tacte del volant gastat t'exiliarà de la realitat. No t'atreveixis a posar la clau al contacte. Saps que, si ho fas i no s'engega, tots aquells balls es convertiran en un dolor amarg. També ets conscient que, si aconsegueixes posar-lo en marxa, veuràs el passat amb uns altres ulls, més tristos, més reals. Aquell vi que et va fer somniar tant era aigua bruta que distorsionava el paradís.