M'omples els ulls de tristesa,
Me'ls omples a poc a poc...
Com la boira s'apodera dels camps als afores
O la brossa regna al paradís a Gomorra.
Creure està sobrevalorat
quan el qui vol creure
deixa les regnes del cavall
mutilat, escapçat i apedaçat
per qui volia carn i va cercar
foc encès a la vall.
Hom té el que busca.
Busca l'home qui el troba.
Trobareu paraules justes
a tanta misèria;
perquè el cor ja no deixa
creure, seure i jeure
amb qui volia sang i va descobrir
llàgrimes de queixa.
Soc res infinit, multiplicat
pel buit que s'ha endut el vent
quan tu parlaves a mitjanit.
