Relat del sac

"De nit porta el sac fins a dalt. No és una patata, però de llegums en vol moltes". Antic proverbi inexistent.

Recordo cada un dels arbres que van talar d'aquell lloc tan especial. Quan condueixes de nit i no dus els llums encesos, aprens que massa claror sovint et cega, sigui de matí o per l'encant de qui et va trair.

Ves amb compte, no confiïs en qui t'odia i et vol mal. Sàvies paraules que algú va dir quan m'enterraven a prop d'on mai no em van estimar.

Diuen que les persones més bones no moren mai. Encara espero el dia que me'n presentin alguna, serà que no n'ha nascut cap.

Macarrons plens de fetge i salsa escalfada sobre els llavis bruts i les mans plenes de fang. A l'escola ens van ensenyar a menjar amb dignitat, però en llibertat les persones s'agafen les femtes per untar-se la cara amb solemnitat. Molta pudor fan els cossos dels humans quan moren, perquè mentre viuen couen la bafarada que els caracteritza com a tals.

I quan passen les gavines a prop de terra els hi crido: m'alegro que hagis trobat el vaixell i que naveguis mar enllà. Cadascú és amo del seu timó i lliure d'escollir les illes per on navegar.

Relat del vaixell

 Seu a la roca, seu;

contempla el vaixell com va

mar enllà, lluny d’aquí.

S’enduran les orenetes

aquells records que vas esborrar?

Portaran les onades

el buit que vas deixar?

Segueix assegut a la roca,

continua mirant l’horitzó, 

que ja no tornarà.

Haurà el patró virat

per rumiar-se si tornar

o s’esfumarà amb l’odi,

el rancor,

el ressentiment,

i tot aquell aire podrit 

de qui no ha estimat?

Relat de pirates

El Pirata Cuculata posa els braços en gerra. Pica l'ullet i espera que arribi el lloro. Quan l'ocell caricaturitzat aterra sobre la seva espatlla, ell fa una ganyota. Els seus companys ja l'han entès, és el moment de saltar per tot el vaixell. En breu arribaran a terra, podran saquejar cases, incendiar barris i buscar l'espasa perduda.

Però entre totes les recerques, la que sempre retorna al cap del Pirata Cuculata, és la de la princesa. A tot arreu on va reclama el que li fou robat. Ell és el rei de la guerra, diu, i quan la trobi, segur que la besarà.

En un país desconegut es troba un valent cavaller. Els companys exclamen a crits, creuen s'acosta una baralla. Però lluny de lluitar, uneixen les seves forces contra el gran Drac, que té atemorida una princesa.

Quan l'aconseguixen alliberar, saben que un dels dos s'hi ha de casar, però aquesta princesa és lletja, poruga, tartamuda, guerxa, calba i grassa. Cap dels dos la vol. Lluiten aleshores per qui se la queda i, en contra del que esperen els lectors més joves, ambdós moren, fent ús d'un pacte entre cavallers, per no haver de besar la princesa monstruosa.