Relat d'esdevenirs

Dins de l'habitació el pintor pinta les parets amb pintura. No pintis més amb pintura les teves parets, pintor que pintes parets, li diu la pintora quan li treu la pintura de les mans.

Sols es queden amb les mans  brutes i l'únic so d'una harmònica que entra més enllà dels murs. És un veí que practica com pot un instrument que no sap tocar.

Els llençols negres pertanyen a un i a l'altre. Com les cadires blanques i els llibres amagats sota el cobert a prop de la finestra. De quadrat passa a triangle. Les formes varien com ho fan els colors, que muden d'estat i de temperatura. S'abracen, s'abriguen, es despullen. Dinàmica situació de canvis que comporta esdevenirs diferents per a cada segon. Fa estona que no toquen els pinzells. Es mouen sols. Amunt i avall. Ell ha sortit de l'habitació per agafar una ampolla de vi. La porta agafant-te amb les seves grans mans. No els hi cal gots. Beuen a galet. Ella aprofita les gotes que li cauen per fora dels llavis, les usa per netejar-se. El dit índex de tots dos és tan perillós com la fletxa que fa estona que travessa la finestra de l'habitació. Món irreal i real només tenen un enllaç i aquest ve sota la cúpula dels viatgers. Fa tanta estona que viatgen que ja no saben on són.

Quan un pinta sota la solitud a vegades acaba pintant en companyia. 

Relat de segrestos

Podia haver segrestat la seva roba interior; però no seria tant íntim com fer-se amb les seves idees. Per això va optar per aprofitar un moment de distracció per colar-se a la seva habitació i dur a terme el seu pla.

Ella estava a la cuina, fent una truita de patates i una amanida verda. Era l'ocasió idònia per dir que anava al bany i desviar-se en el camí. Tota la casa per ell. Amb presses, però amb calma. Amb nervis, però amb serenor. Calia pensar ràpid, però de forma correcte. Va obrir la porta de l'habitació sense fer soroll. Un cop oberta, amb molta cautela, va caminar pel voltant del llit, fins arribar a l'armari on ella guardava totes les seves coses. 

Estava excitat tocant la seva roba íntima. N'hi havia de tots els colors, algunes peces eren molt suaus, sensuals. Pensava en com li deuria quedar i si, qui sap, algun dia la veuria amb aquests conjunts posats. Sabia que s'havia d'endur alguna cosa, però també era conscient que ella se'n adonaria. El temps començava, ara sí, a ser una arma a tenir en compte. En qualsevol moment podria entrar ella a l'habitació i trobar-lo remenant els seus calaixos. 

Tenia ja unes calces a la mà quan, al fons de tot, va veure un llibre. Per què deuria guardar allà, de forma tan amagada, un llibre? No ho sabia, no en tenia ni idea, però n'estava segur del que havia de fer. Aquell seria el seu segrest més sonat.

Relat d'habitacions

Tancat a l'habitació de casa seva, en Frenxy posa en marxa el vell tocadiscos que va robar d'un casa de subhastes ja farà un any. Té col·locat un vell LP dels Monkees, que canten, en aquests moments, el clàssic Goin' Down. En Frenxy mou el cap i es desplaça repetidament d'un costat a l'altre, sembla que perdi el control. Si més no això ho pensa la seva veïna de l'edifici de davant, una dona que li dobla l'edat i que, ara mateix, està fumant un porro de maria, que ha comprat a la cantonada del seu carrer.

Mentre en Frenxy no para de moure's, ella parla en veu baixa. No hi ha ningú a casa seva, però ella comenta les excentricitats del seu veí com si, fent-ho, alguna cosa canviés. Hi ha gent que pensa que per criticar una postura, sense que ningú la senti, aquesta deixarà d'ocórrer.

La dona es mostra impassible i inalterable amb tot el que veu. Però tot li afecta. Està realment molesta de veure com el seu jove admirador ha deixat de mirar-la per escoltar una estúpida i repetida  cançó.

Demà serà un altre dia, corre la cortina i s'estira al llit. Tanca el ulls i segueix fumant. La seva habitació sembla Londres a mitjanit. S'acaba el porro i es torna a alçar, està completament irada, no pot creure's que aquell marrec que tot el dia l'espia estigui tan alterat i distret amb qualsevol altra cosa. Corre la cortina altra vegada per veure'l i observa el seu admirador estirat al llit, boca amunt, amb els ulls oberts i els llavis plens de sang. La cançó continua uns segons més fins que, quan ja no hi ha més disc, l'agulla topa amb el paper interior del disc repetidament, tal i com ha topat l'agulla amb el seu braç uns instants abans.