dissabte, 30 de juliol de 2022
Relat dels túnels
dijous, 7 de juliol de 2022
Relat del festuc
Un dia m'agradaria parlar de l'odi. L'odi és com un festuc, un pistatxo, un fruit sec amb una closca dura, però fàcil d'obrir. L'obres i pum, te l'empasses i en vols més i més i més. Se t'embruten els dits, els llavis se't pelen, omples de clofolles tot allò que t'envolta; però tu segueixes amb l'odi. Fruit a fruit. Llavor a llavor. Crees dins teu un festuc gegant. Amb una closca tan gran que no et permet veure que la vida se t'escapa.
Algun dia, quan aquesta closca no necessiti un fruit, perquè l'oblit hi sigui present, desapareixerà. No hi haurà festuc, ni pistatxo, ni odi. No hi haurà res. Perquè l'odi ho haurà destrossat tot.
Relat de les onades
Per què no em dius on moren les onades?
Per què no em responen les veus de l’aire?
Per què no em dicteu el foc de la terra?
Quan tot s’acaba,
l’origen comença.
Quan tot comença,
el final s’aproxima.
Soc terra on s'inicia l'herba
quan l'aigua xoca contra
i a favor
del teu cos i de la meva ànima.
Soc arena humida
sota l'aixopluc dels records
i l'oblit
que em turmenta.
Deixo de ser
en mirar el sol
sense escut ni barrera
només em queda dol.