T.S remou els pètals del temps:
el vol pren embranzida a través
de la fugida del passat i del present.
-Dóna’m esperança amb una veu teva!
-Dóna’m la teva veu i jo tindré esperança.
Sota el llençol humit s’amaguen ara
les teves cordes que et lliguen,
les teves cordes que et parlen.
No les trenquis, el temor et reclama
paraula a paraula, el pànic i la basarda.
Sol·liloqui de qui camina pel turó
de baixada com si fos pujada.
Diàleg amb tu, quan ets amb mi,
dins meu i sense nosaltres.
Negaré aquestes converses en públic,
les repetiré en privat, en cercles, en bucles infinits,
en espirals eternes que baixen a l’infern
i pugen en rotllana fins el cel.
Període de silencis en un estat estratosfèric,
més lluny no puc viatjar de mi mateix.
-Retorna amb mi, tota calma serà benvinguda.
-Benvinguda serà la teva calma sense retorn.
Sota l’escalfor de la terra,
humida i curulla de fulla morta,
esperen els cristians ascendir al paradís.
Dins d’una caixa de vidre esquinçat,
pedaç de sucre mutilat,
espero que em parlis de la glòria que has vist.
