T.S remou els pètals del temps:
el vol pren embranzida a través
de la fugida del passat i del present.
-Dóna’m esperança amb una veu teva!
-Dóna’m la teva veu i jo tindré esperança.
Sota el llençol humit s’amaguen ara
les teves cordes que et lliguen,
les teves cordes que et parlen.
No les trenquis, el temor et reclama
paraula a paraula, el pànic i la basarda.
Sol·liloqui de qui camina pel turó
de baixada com si fos pujada.
Diàleg amb tu, quan ets amb mi,
dins meu i sense nosaltres.
Negaré aquestes converses en públic,
les repetiré en privat, en cercles, en bucles infinits,
en espirals eternes que baixen a l’infern
i pugen en rotllana fins el cel.
Període de silencis en un estat estratosfèric,
més lluny no puc viatjar de mi mateix.
-Retorna amb mi, tota calma serà benvinguda.
-Benvinguda serà la teva calma sense retorn.
Sota l’escalfor de la terra,
humida i curulla de fulla morta,
esperen els cristians ascendir al paradís.
Dins d’una caixa de vidre esquinçat,
pedaç de sucre mutilat,
espero que em parlis de la glòria que has vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada