Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de desembre del 2014

Relat dels Reis Mags

Sonen les nadales pel carrer, els pares omplen els armaris de regals. Els nens van al llit abans que mai, però com estan nerviosos, tarden en adormir-se. Aquesta tardança acompanya els pares fent temps. Copa de vi que ve, copa de vi que va. Un parell de gintònics i alguns licorets per acabar-ho d'adobar.
El pare, tot torrat es vesteix de Pare Noel. La mare el renya: "No veus que el nen dorm, no et veurà! No cal que et disfressis!". Ell se la mira, amb la barba despenjada i el barret brut de xocolata, després li contesta: "Aleshores tu per què vas vestida de Rei Mag?".
Comença una discussió que, en poca estona, esdevé una guerra casolana. Un plat vola d'un costat del menjador a l'altre. La mare és més propicia a prendre les verdures com a projectils. El pare decideix disparar líquids, que taquen més. El saló és una escena bèlica on el Pare Noel i el Rei Mag en són els protagonistes. L'espectador d'aquella imatge violenta és un veí xafarder, que s'ha plantat al costat de la finestra i observa, amb tot detall, com es barallen els dos mites nadalencs. 
El fill fa estona que dorm. Somnia amb uns rens grans, forts, d'unes banyes prominents i robustes, que amb les seves fortes cames naveguen ràpidament per l'espai. Estiren un trineu de dimensions colossals, comandat per un Pare Noel envoltat d'una aurèola angelical. Al seu pas saluda els tres Reis Mags, asseguts en majestuosos trons. Van vestits impecables. Ni una tara en les llargues capes que descansen darrere seu. Corones d'or i de diamants. Guants de vellut. Pulcritud excelsa. Aviat li portaran tots els regals somniats. Es llevarà i els podrà obrir, jugar i viure en un món artificial ple de tot el que no necessita.
Mentre tot això ocorre a la seva endormiscada ment. Els pares ja fa estona que s'han esquinçat els vestits. L'any que ve caldrà comprar-ne de nous. La mare, més que el Rei Mag, sembla la senyoreta que fa les cantonades al barri vell; va mig despullada, amb les calces trencades i tota bruta dels líquids que li ha tirat el seu marit. El pare té un blau a la cara, fruit d'un impacte directe d'un pebrot verd. S'esgarrapen i es criden. S'empenyen i cauen al costat del tió. Allà comencen a besar-se. L'arbre de nadal trontolla quan ell col·loca a la dona a sobre de la taula. On demà seurà tota la família, avui ella jau nua, amb les cames obertes i els ulls tancats. La penetra amb un ritme accelerat, continuat. 
El veí s'ho mira i entona la cançó del cagatió. Avui és Nadal, dia de germanor.

dimecres, 23 de gener del 2013

Relat de vinyes

Tacons entre vinyes. Preguntes entre copes. Verd floral entre marró rocós. Ella corre desesperada, busca la seva copa de vi. Qui li ha amagat, no li han dit. Qui se la beurà, s'ho imagina. Però vestida com va, de roig passió, no hi ha cep que quedi cec. Tanta és la set dels vidents que queden tots pendents. 
Ai, com pren la copa. L'omple amb el nas. La degusta amb els llavis. Quin parlar, quin posat. Tot és elegància, entre un clima rural. És bucòlic, cert, però també és l'urbs sobre el terraplè. 
Entre tanta bellesa apareix ell, brut, despentinat. Deixa anar tres frases seguides, cada una d'elles més grollera que l'anterior. Ella no s'espanta. Tot el contrari, riu. Li fa gràcia, és el seu bufó. Ningú sabria dir qui riu de qui, però ambdós seuen al terra, es beuen una ampolla de vi sencera. Ella aviat extravia les calces. Ell de seguida perd els pírcings. Són dos bèsties, però no són il·lustrats. Han aparegut en segona escena, però han presidit el món irreal.
La història s'acaba amb una sardana, sense les odioses gralles, però amb els alegres saltirons que, per un moment, recorden la gràcil entrada de la jove i guapa sommelier.