Ximpleries afins

El meu cap

sobre una espatlla jove

i forta,

sota un cel net

i clar...

El vent canvia de direcció

i amb la pluja

arriba un somriure, 

una corredissa.

Qui tot ho haurà pintat de verd

sobre el blau de l'aigua

que parla amb els teus ulls?

 

Tingues-los ben oberts:

a cada racó hi ha la memòria

del demà

i de l'avui.

 

Memòria que oblidaràs

fins que

amb els anys

et tornin els records, 

les abraçades

i les excursions

plenes de riures

i no mancades d'estrebades

Per sempre són els somnis

que sense voler has creat,

ara són gespa

tallada sobre els prats,

mes demà seran roques

que no sol has pujat.

 

Ho vols saber tot;

així dels coneixements en fem cims

que pugem amb preguntes,

respostes i ximpleries afins.

El dia que jo falti ens uniran

i et qüestionaràs

per què tantes llàgrimes

de retorn a la ciutat.

Són el mar entrant dins teu,

abrigat per muntanyes altes

que et protegeixen i et guien

per l'amor que encomanes.