La coberta és, en qüestió de llibres, la carta de presentació de l'obra. Per aquest motiu vam tenir clar, des del principi, que havia de sortir la casa que s'hi pot veure. Vam
buscar fotos en el nostre arxiu familiar i ens vam decidir per la seleccionada.
Després, vam passar-li a la dissenyadora, perquè fes desaparèixer un parell de
persones que sortien en primer pla i li donés un estil que lligués amb la
novel·la.
La casa
La finca que surt a la coberta no és una qualsevol, es tracta d’“El gran Chaco”,
una casa familiar de Vilassar de Mar, construïda a principis de segle XX, que el
meu avi va comprar a un indià (Enric Guanyabens) l’any 1954. Els meus pares,
germans i jo mateix hi passàvem llargues temporades a l’estiu i algun cap de
setmana que altre la resta de l'any. La novel·la no parla de la meva família ni de mi; però situa
el marc de l’obra en aquesta finca. Per això era important que fos part de la presentació .
La dissenyadora
L’encarregada de retocar la foto, crear el disseny i donar-li aquest estil
característic ha sigut la mateixa autora de la coberta d’El Número 7: Anna
Tarrida. Aquesta artista, amb una llarga experiència en el disseny gràfic, va estudiar
a l'escola Elisava (Grau Superior en Disseny Gràfic) i a la Massana (dibuix
avançat).
Al llarg dels anys s’ha anat especialitzant en disseny gràfic aplicat al
tèxtil, a la imatge corporativa, editorial, audiovisual y web.
A més , és gerent de Onegraphicgirl, una Botiga-Estudi-Taller que ofereix tant
productes manufacturats de dissenyadors i artesans com projectes gràfics personalitzats.
