Has tocat fons, submarí. Has lliscat pel calat
del port. Sense poder ni sortir del port, has naufragat. Mira al teu voltant.
Brutícia i combustible. No ets més que l'engendrament frustrat. Litres i litres
de foscor llefiscosa. Les parts més íntimes embarrancades i tu sense un bon
capità que et tregui d'aquí.
Has tocat el cel, pedigrí. Roda, roda. Cau
avall de la muntanya i espera que ningú t'aturi. A cada metre que avances et
fas més gran. La bola creix i creix i ja ningú s'atrevirà a posar-se davant.
T'espera un xoc frontal, petita pedra que et fas gran, petit embolic que
acabarà sent letal.
I mentre segueixen mirant el cel, els humans
no veuen les estrelles cridar. Són estrelles que es van apagar, però tenaços i
constants continuen creient en la veritat de les mentides. Un dia i un altre,
tot gira i gira; res és com abans. Però les virtuts del vell savi les han
oblidat. L'avui pel demà i l'amor per la traïció.
