Però els dies i les nits són molt dures. Sovint ploren i les llàgrimes es congelen. Han de passar les penes sols. Només amb l'ajuda de l'altre. La nostàlgia els visita moltes vegades i, cada cop, crea un forat més gran al seu cor. Per omplir-lo, usen cuir d'animal salvatge. Així, a poc a poc, deixen de ser persones i esdevenen animalons. Com a tals, acaben rebolcant-se per la carpa, oprimint els seus vestits de neoprè. Tan sols tenen contacte humà pels llavis, la resta del cos resta tapat. No saben com fer-ho per mantenir una relació normal, però de tan besar-se i anar d'un costat a l'altre, acaben dins d'una peixera artificial, on l'aigua ronda els 30 graus, on els peixos neden aliens al fred exterior.
Allà dins es despullen, allà dins fan l'amor. Saben que tot es quedarà a l'interior d'aquella piscina. Són conscients de què la realitat és fora, lluny d'una escalfor com aquella. Però no pensen en el fred, ni en la vida real. Ells han creat, a partir dels seus sentiments, l'animal número 500, que són ells mateixos.
