Crec que no m'hauria de preocupar;
Però estic preocupat.
El metge m'espera demà.
Bé, no és un metge,
És un fotògraf.
No sé si hauria de pentinar-me
O anar sense arreglar.
Em llevaré després
de dormir poc,
molt poc.
Aniré de pressa amb la moto
però no vull caure,
per res.
Em preocuparia caure
i trencar-me alguna cosa:
la mà, el braç,
el turmell o la columna.
No pas pel dolor que sentiria,
tothom sap que el dolor,
quan caus,
és absent, sord.
És just després que apareix,
et destrossa, t'humilia,
et retruny i t'empenta a l'abisme.
El dolor és justament la veritat,
el saber què ha passat,
per què a mi?
Si tots són els que no volien
i jo tampoc.
