-Crec que tinc
unes habilitats que hauria d’aprofitar.
-I quines són?
Escriure?
-No, llepar culs.
-Els llepes bé?
-Més bé que
ningú. Sóc capaç de transformar-me en l’animal que més necessiti segons el
moment necessari. No em manquen recursos ni ganes. Sóc un transformista!
Recordo quan treballava a les Rambles que...
-Mai no has
treballat a les Rambles!
-D’acord, tens
raó. No hi he treballat mai, però això no és important. Podria haver-ho fet.
Seria genial haver-hi treballat! Ser una artista de la ciutat, reconeguda
per...
-Els
transformistes de les Rambles mai no han estat massa reconeguts...
-Clar, clar, ja
ho sé. Però jo hagués sigut diferent! Hauria destacat per sobre de l’street
art, de l'urban art, de l'urban street o com es digui! I tothom recordaria el meu nom.
Fins i tot els crítics més entesos del país, aquells que mai no jutgen els
transformistes de les Rambles que cada dia actuen sense rebre res a canvi...
-Fa temps que ja
no hi actuen, els van fer fora...
-Cert, cert...
ara només hi ha venedors d’entrades i floristeries de pa sucat amb oli. Però el
cas no és aquest, sinó que jo sóc transformista!
-Llepaculs! Llepaire!
-Bé, digues-li
com vulguis! Em transformo...
-Llepes...
-Llepo el que
sigui! A qui sigui! No tinc pudor!
-Això fa pudor...
-No fa pudor, no!
Ningú no em veu quan llepo!
-Els altres ho
veiem. Clar que els altres no comptem.
-Aquí està la
gràcia! Els altres no sou ningú! No llepeu, no compteu! No existiu! Si sabessis
fer com jo... oh! Què bé t’aniria!
-M’aniria el què?
-Tot plegat!
Mira’m a mi! Sóc feliç! Per fi faig el que vull!
-Llepar culs?
-Això és el de
menys! Ets massa primmirat! Com no veus la veritat, el cas, la casualitat, la
fe...
-La fe... La fe
religiosa?
-No, no! La fe en
tu mateix! En poder llepar i créixer! Com més creixes, més llepes; com més
llepes més gran es fa tot!
-I al final?
-Al final
diuen...
-Diuen que la
caiguda és molt forta.
-No! Això ja no!
Això era abans! Les figures de cera ja no es desfan! A fer ganxet! A llepar!
Fes-me cas i mataràs!
