Quan ja no queda més
que el record:
pols d'estrella que s'evaeix
en bufar el vent
a petites passes
sense ritme ni caliu,
només amb ràfegues intermitents,
com batecs d'un moribund
que demana l'execució final,
el tret de gràcia,
la soga al coll,
la daga mortal;
queda el record
de pols d'estrella
perduda en el camí.
