De la Lluna a Ganimedes

Aris, el teu pensament és únic,
veus les coses amb diferents colors,
tothom et considera el seu amic,
ensumes el món, l'ensumes i tot són olors.

Aconseguirem comunicar-nos?
Aquesta és la meva obsessió.

Jo et veig feliç, però no en tinc prou,
volem que Aristòtil ressoni en tu...
una nova retòrica,
una ànima amb substància que cou.

Aconseguirem comunicar-nos?
Aquesta és la meva obsessió.

Mira amunt i reflexiona,
com un gran pensador,
posa't la mà a la barbeta
volem sentir-te
com un tro eixordador.

Aconseguirem comunicar-nos?
Aquesta és la meva obsessió.

I mentre m'obsessiono
gaudeixo d'haver-te conegut,
oh, Aris, ni que no ho sembli, ploro!

Relat de les roses

Porto la sang de Crist clavada al pit. No necessito la dolça nit apagant-se rere el meu clatell, no vull veure més enllà de la ceguera dels bornis. Porta’m ara la teva rosa, la rosa esquinçada, la que vas trinxar amb la pedra de Medusa. Lleva’t de les pors i de les paraules buides. Desfés-te del bes sota la pluja humida.

Seguiré clamant al cel mentre la llança s’escola per les meves costelles, continuaré brotant el vi rogenc del que beuen els pecadors malmenats. Aquí a dalt tot es veu més clar: la planúria estesa i buida, els boscos ardents i els camins plens. No sou ningú perquè jo ho sóc tot.

Quan la boira vingui a veure’m a mig matí, quan l’aire s’enrareixi, quan el quant valgui menys que el quan, cauré. Em recollireu i us demanareu per què els claus ja no són com els d’abans.

Rosa vermella que creixeràs als meus peus, siguis d’aquí, de la terra fèrtil i carnal; o siguis d’allà, del món oníric i passional. Creix, puja i puja, com l’hòstia celestial, però no esperis veure’m allà dalt.

Sant Jordi 2017: Insensible!

Aquest Sant Jordi passa per la paradeta d'Stonberg!

Si véns el diumenge de 10:30 a 11:30 podrem saludar-nos i desitjar-nos bona diada.

I de pas pots comprar l'Insensible!

Recorda: Passeig de Gràcia, 82.

Bona diada!

Agraïments d'un Sant Jordi Insensible

Sant Jordi ha passat... a una velocitat extraordinària.

Quan marxàvem de la carpa d'Stonberg Editorial, a les 20:30, tenia la sensació que tot just m'acabava de llevar. Encara tenia al cap la passejada matinal -ben d'hora- amb l'Àitor, buscant un parell de roses per a la Judith. Encara estava a casa, estrenant el meu llibre "Faules Morals d'una vegada per totes" i veient com el petit obria l'embolcall del seu "Superpatata 5". Encara els veia esmorzar mentre els hi deia fins després.

Ha sigut tot tan genial que les agulles del temps han decidit prendre el camí ràpid i enviar-nos cap a casa en un no-res.

M'agradaria donar les gràcies a tothom que es va apropar per allà on vam ser, tant els que van estar xerrant amb nosaltres com els que simplement van comprar "Insensible". Poder parlar amb gent que es llegeix els teus escrits, compartir uns moments màgics... no té preu. Però tot això no hauria estat possible sense el Ricard -i els seus ajudants- de la llibreria Torradas; el Santi -i els seus companys- d'Iniciativa; i el Jordi i la Ton -i tots els venedors de l'estand- d'Stonberg. Gràcies a les seves tres parades va succeir aquell instant memorable (no pas el de la signatura, no hi he cregut mai en aquestes coses) que posa en contacte l'autor amb qui es fa seva l'obra, creant-ne una de nova en el seu imaginari.

A tothom, moltes gràcies!

I ara? Ara que sigui Sant Jordi cada dia, que la gent llegeixi els llibres que ha comprat, que en compri encara més, que vagi a les biblioteques, que en demani de gratis... Gratis! Sembla increïble, no? Quantes coses podeu fer que siguin gratis? Poques... i encara menys que valguin tant la pena!

Signatura de llibres, Sant Jordi 2016 -Insensible-

Aquest Sant Jordi es presenta molt divertit, si vols "Insensible-Esquilar la pell" signat, tens les següents opcions:

Ens farà molta il·lusió veure-us!

Insensible, Sant Jordi 2016

On serem els autors de l'Editorial Stonberg aquest Sant Jordi?

Relat de Sant Jordi

Senyor, no els creguis, no saben el que fan, senyor no els castiguis, no volen saber el que voldrien fer. Un cop i un altre en Marc repeteix aquesta frase. Ja fa una estona que ha sortit de l'ascensor. Ara, puntuals, han arribat tots al xamfrà de les orxates. Els veïns els saluden, els turistes els miren enrarits. Quin d'ells camina més guerxo. Una cama cap aquí, un braç cap allà. Dibuixen ziga-zagues per la vorera i miren cap a un costat i parlen cap a l'altre. El Marc és prim, té la cara xafada, com si dos boxejadors l'haguessin estomacat pels dos costats. La seva mirada perduda busca més enllà de les ànimes que s’atreveixen a mirar-lo. El Marc està a punt d'arribar al seu portal, qualsevol distracció complica un camí que, si bé en un principi sembla senzill, pot acabar sent una trampa mortal. Just abans d'arribar es creua amb el quiosquer, puja de pressa i avui no es diuen res. El Marc s'entristeix, però se li passarà, la Maria li obre la porta i ja pensa en el berenar. Per contra, el quiosquer està angoixat. Li han dit que al passatge hi ha una celebritat asseguda a una taula, deu estar firmant.

Les ganes de veure'l fa que no s'adoni que creua en vermell. No l'atropella un autobús  de miracle. Per què aturar-se i demanar perdó? Té pressa, molta pressa. El centre és ple de gom a gom. Gent firmant i gentussa suplicant. Però al barri no hi ha problemes d'espai, ha vingut una celebritat i cal ser el primer en demanar-li l'autògraf premiat.

Tot suat, amb taques a la camisa per la zona axil·lar, arriba on se citen els intel·lectuals del moment. El busca desesperadament. No li sona ningú. Fa calor, és dia festiu. A l'exterior tot són taules plenes de cerveses, gent bevent i rient. Dissimuladament els mira a tots. Pregunta a un jove barbut que porta un vestit dues talles més petit del que li hauria recomanat un doctor, però no obté cap resposta intel·ligible. Per un moment pensa que potser s'ha equivocat de lloc. Aviat se li escapa de la ment aquest pensament. Només pot ser aquí, però qui és aquest famós que no sé reconèixer, es pregunta. Cansat de buscar s'asseu a una de les terrasses d'un bar. No passa ni un minut i ja té una cervesa a la boca. S'oblida del personatge que està buscant. El sol passa entre les fulles dels plataners, l'aire és ple de pol·len lluent. El remor de la gent xerrant es barreja amb una cançó dels vuitanta que s'escapoleix de la llibreria. Han col·locat uns petits altaveus per sorprendre als visitants. Petits juguen pel carrer, una zona d'exili dins del trànsit urbà permet que un parell de joves es besin sense parar. A una banda, sota d'un barret de feltre, un home enrotlla un cigarret amb alguna cosa més que tabac.

Passa l'estona i no se n'adona. És a Barcelona. La taula del costat és ocupada per la mateixa persona des de què ha arribat. Sembla que firmi llibres, però no ho fa. Està escrivint. Pensa en l'absurditat de la seva carrera fins aquí, observa l'escriptor improvisat del seu costat i se sorprèn quan un noi li demana un autògraf. L'he reconegut, li diu, vostè és aquell famós que surt per la tele, el que corre d'un costat a l'altre, firmi'm el llibre si us plau. I li firma, però el lector no sap qui ho fa. 

Relat de patates

-Si us plau, posi'm un quilo de patates... Vull dir, un quilo de llibres.

-Saps una cosa? Si el turquesa fos un color, el drac seria un monjo. 

Sant Jordi, que escolta amb atenció la conversa de venedor i comprador en una paradeta ben catalana, s'irrita i demana l'exili religiós, no ha suportat veure la Verge Maria en calces. I és que fins i tot la Guàrdia Urbana li crida l'atenció; però no pas a la Verge, no! Sinó a Sant Jordi, que trompa perdut riu dels llibres que venen a les Rambles; sap del cert que seran futurs peus de taules esgarriades.

Camí de l'exili topa amb una estàtua d'aquelles que converteixen el centre en una "horterada" gegantina. 

-Et regalo una rosa si et deixes tocar una teta. -Li diu en veu baixa i tapant-se la boca amb la mà dreta.

-Mira nen, no em calen meuques ni vi calent, aquesta nit em toco mirant la lluna incandescent. -Li contesta la baronessa del Segle XVI, que resulta ser un baró ben mascuí.

S'acaba la diada. Tothom a dormir. Bukowski al llit. La roba al fanal. Els ulls tancats i l'esperit lliure. Somniem per morir desperts.

Sant Jordi, al Bar Calders

Si voleu passar una bona estona, veniu avui al Bar Calders. Nos hi serem a partir de les 18:30, no només per firmar llibres, sinó també per parlar una mica, comentar la diada, fer un beure i, segur, menjar alguna coseta. 

Fem barri, fem diada!

Sant Jordi al Calders!

Bar Calders

Bar Calders: 

C/Parlament, 25.

Metro: Poble Sec.

El número 7 per Sant Jordi

Gran diada! 

Gràcies a tots per la bona acollida d'El número 7! Ha resultat un Sant Jordi fantàstic!

El número 7 per Sant Jordi

Sant Jordi 2012

Ja teniu llibre de Sant Jordi? Aquí teniu la nostra proposta! "El número 7"! L'editorial posa una miniparadeta a Rambla de Catalunya 124 (alçada Rosselló).

Feliç Sant Jordi a tothom!