Relat dels miners

Crec que per masturbar-nos bé hauríem de vestir pijames de seda i una cinta brillant al front. Potser ens caldria omplir el llit de llibres usats, gastats, amb les pàgines grogues de tant llegir-les; qui sap si enganxades les unes amb les altres pel líquid viciós extret de tots els poemes. Llibres folrats per un plàstic transparent amb forats. Foradets d’aquells que es formen als preservatius quan els han usat tots els veïns. Llibres que comencen orant a Déu i acaben oferint cansalada per sentir-se millor en aquest món ple de merda social.

I què fem? Ni pijames ni llibres, ni robes interiors amb dibuixos xarons. Un silenci sepulcral s’endú les pregàries del Club del vici un cop s’ha reunit davant de l’església. Repartiran calces transparents i se les col·locaran al cap. Hauran de fer dos orificis per poder veure qui tenen davant. No voldrien equivocar-se els presents. Tampoc els que els acompanyem en la seva reunió setmanal per tal d’enregistrar el moment. Sagrat dia que aplega els més escandalitzats per tot el que està passant. Trist dia pels veïns que s’ho miren amb ganes de veure escàndol i luxúria, però no troben res més que paraules sense sons i robes sense amo.

Algú obre les tapes del clavegueram. Estrat de quitrà, de panot, de ciment armat. Estrat que separa els camins de la foscor dels que porten lots al cap. Miners que caminen entre rates surten a la llum per obertures circulars com si fossin estrelles del cinema aclamades per ningú. La fama és dura, se sent des d’un balcó. Una parella fuma per no parlar del que veuen.

Els viciats ja no són el que eren. Les agulles han caigut del rellotge de la ciutat. No es podrà cosir sense agulles, no es podrà vestir sants ni caminar descalç. La ciutat enrareix quan aquestes convocatòries fallen.

Demanarem unes pizzes. Ens les portaran en bicicleta. Una jove estudiant suada i cansada de pedalejar ens les entregarà i es quedarà amb nosaltres. Si ens portem bé la doctrina general ensenyada durant anys desapareixerà. Ni requeriments ni citacions. Tothom vestit amb normalitat. Hom fent cua al mercat. El peix serà bo. Ja ningú es portarà malament. El sol eixirà altre cop amb força sota els llençols del veïnat.

Relat de la seda

Crec que avui la seda és de rebaixes. 

Mirarem de baixar-la al fons del pou.

No hi ha aigua sense un bon cubell.

Porta’m una corda forta, que aguanti el pes d’un home.

A través de les parets es construeixen murs.

Posem, doncs, maons.

Trenquem, per tant, muralles.

Farcida és la natura de símbols,

de nit quan els llamps i·luminen els trons,

de dia quan el sol cega els morts.

Relat de timbres

Fa estona que la Fina es passeja per casa seva. Camina de la seva habitació al bany, del bany a la seva habitació. Un cop i un altre. Es deu haver canviat més de deu vegades. Està nerviosa i no sap què posar-se. Tot li sembla espantós. S'ha emprovat deu conjunts diferents. Deu! De tots els colors i de totes les formes.

Dempeus, completament nua, es mira al mirall de cos sencer que té al passadís. Els seus pits mantenen el mugró erecte, dur. No fa pas fred en aquella casa; però el sentiment que recorre dins seu provoca una excitació tal que tot el cos s'adapta al moment. Al seu costat, la taula plena de calces i sostenidors. Tota la robeta que s'ha provat, jau amuntegada formant una muntanya desordenada. Tota la que resta, espera ben plegada i endreçada. 

S'ha canviat de roba interior, no pas de vestits ni de camises. Sap que la visita que tindrà és important; però no perd ni un segon en pensar quina serà la roba visible que durà, tot i que és conscient de què quan ell arribi no es despullarà. N'està completament segura.

Es mira i torna a reflexionar, seda o cotó; què li agradarà més? S'observa al mirall i s'adona que porta l'entrecuix sense arreglar. Corre cap al bany i es disposa afaitar-se el contorn vaginal. Aleshores dubte una altra vegada, com ho preferirà ell? No sap si començar a rasurar-se o no. Completament submisa al desig d'aquella visita és una esclava sense rumb. 

Només quan pren consciència d'aquest estatus d'inferioritat és quan comença a acariciar-se el clítoris. Ho fa per pur egoisme. No li calen robes ni robetes. Ni calces ni sostenidors. Ni tan sols li fa falta una faldilla que deixi entreveure unes mitges fosques i sensuals. Tampoc necessita sortir del dubte entre afaitar-se o no. Només precisa del seu dit índex, acariciant-se suaument, sense pressa, notant aquella humitat natural que sorgeix cada cop més.

S'oblida de la visita i es complau ella mateixa. Crida sense vergonya, es mou amb passió; mentre l'home truca el timbre tres vegades i després se'n va.

Relat de pes

Pesava més de cent quilograms. Havia dedicat gran part de la seva vida a menjar. Gaudia devorant tot el que se li posava davant. No li importava si es tractava d'una amanida de formatge de cabra amb gerds o d'un corder al forn. Tot, completament tot, era pur vici. 

Després de menjar-se una paella de peix, va anar a l'habitació. Caminava amb dificultats i havia de recolzar-se a les prestatgeries del passadís. D'altra manera li seria impossible bellugar-se pel seu propi pis. De fer força al caminar, se li van escapar vents inferiors. Ell se la mirava assegut a la cadira de la taula. Li agradava veure-la d'esquenes.

Va passar més de mitja hora abans de què ella el cridés. Ell ja s'havia adormit, amb el cap recolzat sobre els braços, damunt la taula. Però els crits eren forts, el sol·licitava urgentment. Es va desvetllar i va acudir a la cita. Ella romania estirada al llit. Duia un camisó transparent molt gran, tan gran que hauria servit de llençol pel llit d'un nen. Per això havia tardat tant entre l'àpat i l'acte; canviar-se no era tasca ràpida. 

A ell li sobrava aquell tel de seda i transparències. El va treure i després va fer el mateix amb els sostenidors, que quedaven amagats als laterals, entre les motlles que els cobrien. Els descomunals pits, més grans que el cap d'un infant, caigueren de cop. Ell els va agafar i els va llepar sencers. No va tardar en treure-li les calces gegantines, val a dir que d'un costat a l'altre feien més de tres pams.

La va despullar tan ràpid com va poder i li va regalar el seu menjar més íntim. Ella se'l mirava mentre li feia una acalorada fel·lació. De tant en tant havia d'aturar-se i respirar profundament. El metge ja l'havia advertit, respiració i ritme cardíac eren termes que sonaven massa a les visites que feia a l'hospital.

A ella li venia de gust moure's d'un costat a l'altre, practicar totes les posicions que havia llegit en un llibret titulat "Kamasutra per a principiants"; però ell anava per feina. Tenia clar que primer posaria el seu membre a la seva boca i després el posaria a l'entrecuix. Ni posicions ni coses rares. Ficar i treure. Tants cops com pogués, fins escórrer-se dins seu, prement amb força tots aquells plecs de pell plens de greix corporal.