Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tirant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tirant. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 d’agost del 2018

Relat del cavaller


Atès que estava al supermercat, no he pogut evitar passar per la secció de congelats, obrir el compartiment i quedar-me una estona allà al costat pensant en les meves coses. L'aire fred fa caliu, si més no durant aquests dies de tenebrosa canícula. Allà hauria romàs tot el dia si no fos per una noble escena que m'ha pertorbat la ment.
Ha sigut a tres quarts d'onze en punt; ho sé perquè, avorrit com estava de restar al costat dels pèsols congelats, he mirat el rellotge més de vint vegades.
En aquell precís instant, un home ha creuat el passadís dels detergents, duia una capa i una espasa i s'ha agenollat davant d'una prestatgeria, on ha quedat immòbil resant. No he pogut evitar moure els llavis a mode de somriure, però aquest fet no ha sigut res al costat del que ha esdevingut després. La meva veïna, la que viu a la porta del costat, la que veig per la finestra del pati interior quan es canvia, la mateixa que em regala els seus formosos pits cada matí mentre estic al lavabo exercitant la musculatura del braç dret; estava asseguda al terra amb les cames creuades a l'estil indi. El primer que he pensat ha sigut que es trobaria malament, una baixada de tensió, potser. Però no, ella somreia i mirava com el cavaller del supermercat resava amb mirada celestial. Al cap de poca estona, la veïna ha cridat la seva filla, una nena malcriada que sempre em molesta amb la seva música adolescent. La filla s'ha apropat a la mare, ha escoltat el que li deia i immediatament ha anat a cercar un coixí a l'altre costat del súper. Quan li ha portat no li ha donat a la seva progenitora, sinó que l'encarregat de rebre tal acomodació ha sigut el portador de l'espasa. Ell, noble i corpulent, ha donat les gràcies a la petita i, després, ha girat la cara per creuar una mirada ardent i de satisfacció amb la meva veïna.
M'he sentit traït. M'he sentit a baix de tot dels túnels que duen al metro d'aquesta infame ciutat. El meu cos sexual, aquella morbositat veïnal, amb qui mantenia una relació onanista periòdicament, s'havia venut a un simple portador d'armes: Un cavaller davant dels papers de vàter.

dimecres, 21 de juny del 2017

Relat de Tirant

Tirant duia un escut pres amb una mà. Amb l’altra subjectava una llança. Dalt del seu cavall es defensava i atacava per igual. La seva lluita, a diari, era feta de rosa i espina.
Lo Blanc va caure del cavall en el moment més inoportú. En mig d’una gran batalla contra els sarraïns el seu cos convertí en diana perfecte pels seus enemics. Tenia llança, tenia escut, però no tenia posició avançada, com quan estava dalt del cavall. Ara era a ras, a tocar de terra. Una terra plena de males herbes i roques dures.
Davant seu es col·locà un home de faccions agrestes, pell bruna, ulls brillants. Els dos es miraren una bona estona, primer en silenci, després en conversa.
-Les llances no fan mal, els escuts estan ben preparats- Digué l’africà.
-No necessito ni escut ni llança, massa ha rebut ja el meu cor per seguir aquest joc.
-Jo de tu no ho faria.
Però el consell arribà massa tard. Eren tan lluny l’un de l’altre que no pogueren fer-se mal.

Passaren els anys i Tirant hagué de lluitar contra Hipòlit. Així estava escrit i així ho havia de repetir cada vegada que algú passava les pàgines. Però al final s’hi va negar i el lector es va enfadar.

He rebut en excés tantes pedres que no em ve de gust donar plaer als altres per acabar caient a terra altre cop.