Crec en l’aviat quan tot esdevé tard.
Crec en res pujant dalt de la carena
per veure millor
com s’acaba aquest trist món
sense repòs
pels qui ho varen donar tot
i no trobaren l’amor.
No crec en mi quan em miro al mirall.
No crec en res baixant als cercles de l’infern
per trobar-me amb Hades
i reclamar-li el dolor
que he escampat sense
pietat entre els que m’han estimat.
Tira els daus i que surti un set.
Estira la mà i roba’m el cor buit.
Retira’m la paraula i fes un camí nou.
La meva sort ja l'ha triada Déu.
divendres, 12 d’agost del 2022
Relat del que crec
dilluns, 1 d’agost del 2022
Relat condicional
Li agradaria pensar que et lleves
sense la sang que t'envolta
els ulls tancats
de tanta ràbia.
Li agradaria creure que et despertes
amb la mirada neta
de tant d'odi
podrint-te el cor.
Li agradaria saber que algun dia,
no se sap quan,
et banyaràs en aigua calenta
i els batecs no seran fletxes.
Li agradaria conèixer el camí
que has seguit entre altres braços
ràpidament prestats
si amb ells
l'ànima se t'ha curat.
Li agradaria veure un mot
pronunciat amb dolcesa i sinceritat
que fos veritat, no pas
totes aquestes mentides que
t'han matat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)