Per què no em dius on moren les onades?
Per què no em responen les veus de l’aire?
Per què no em dicteu el foc de la terra?
Quan tot s’acaba,
l’origen comença.
Quan tot comença,
el final s’aproxima.
Soc terra on s'inicia l'herba
quan l'aigua xoca contra
i a favor
del teu cos i de la meva ànima.
Soc arena humida
sota l'aixopluc dels records
i l'oblit
que em turmenta.
Deixo de ser
en mirar el sol
sense escut ni barrera
només em queda dol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada