Dins de l'habitació el pintor pinta les parets
amb pintura. No pintis més amb pintura les teves parets, pintor que pintes
parets, li diu la pintora quan li treu la pintura de les mans.
Sols es queden amb les mans brutes i l'únic so d'una harmònica que entra més
enllà dels murs. És un veí que practica com pot un instrument que no sap tocar.
Els llençols negres pertanyen a un i a
l'altre. Com les cadires blanques i els llibres amagats sota el cobert a prop
de la finestra. De quadrat passa a triangle. Les formes varien com ho fan els
colors, que muden d'estat i de temperatura. S'abracen, s'abriguen, es despullen.
Dinàmica situació de canvis que comporta esdevenirs diferents per a cada segon.
Fa estona que no toquen els pinzells. Es mouen sols. Amunt i avall. Ell ha
sortit de l'habitació per agafar una ampolla de vi. La porta agafant-te amb les
seves grans mans. No els hi cal gots. Beuen a galet. Ella aprofita les gotes
que li cauen per fora dels llavis, les usa per netejar-se. El dit índex de tots
dos és tan perillós com la fletxa que fa estona que travessa la finestra de
l'habitació. Món irreal i real només tenen un enllaç i aquest ve sota la cúpula
dels viatgers. Fa tanta estona que viatgen que ja no saben on són.
Quan un pinta sota la solitud a vegades acaba
pintant en companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada