Si mai has llegit el destí sabràs les
sorpreses que et guarda. La vella gitana riu mentre li explica les quatre
desgràcies que li succeiran en breu. Ell
se la mira preocupat. No pateix per la mort sobtada que li ha pronosticat.
Tampoc no li causa cap neguit el desenllaç terrífic que tindrà a l'infern. Ni
tan sols les dures paraules que li ha dedicat respecte a Satanàs i la seva
categoria d'esclau el fan tremolar. Només hi ha una cosa que li trenca el cor.
La dona ha sigut clara, per sempre més, sumís a l'eternitat, restarà despert i
amb els ulls oberts; ho farà contemplant com el seu amor el degusta un altre.
L'escena descrita parteix d'una cadira
envoltada de flames. El seu cos cremant-se i la pell encrostada. Sense cabells,
sense ungles. Milers d'anys passant a poc a poc. Davant, un dels servents de
l'heroi de l'inframón subjectant un quadre sobrenatural. En ell la representació
no s'atura mai. També ha adquirit l'estadi sempitern de les coses que no
s'acaben mai. El seu amor s'apropa una i una altra vegada a aquell cavaller que
no va saber derrotar. No els veu mai ficar-se al llit. No observa cap petó
sensual. No pot crear un odi que el deixi tranquil. Ha de suportar un dia i un
altre veure-la a ella somriure quan s'acosta a ell. Aquell somriure que li fa
pujar el llavi per un costat, el que li infla els pulmons i li fa brillar els
ulls. La pell se li posa de gallina; els cabells se li arrissen. L'entrecuix
deu estar tot humit.
Ell s'ho mira assegut, esperant que passi
alguna cosa, o del dret o del revés, però vol que succeeixi ja. El destí, però,
és cruel i perenne. Mai s'aturarà i en el seu record, al voltant d'aquella
mirada de desig del seu amor, només hi donarà voltes el Compte cavalcant sense
parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada