Assegut a la
cadira de l’últim seient de l’autobús, un home de cabells grisos llegeix les
primeres línies del capítol número tres. El llibre en qüestió no és seu,
l’agafa una noia jove, d’uns vint anys, amb les seves blanques mans. Ella està
asseguda just davant seu, de forma que la lectura és compartida sense
problemes.
L’aspecte de
l’home fa pensar en una persona gran, segurament de més de seixanta anys. Porta
una americana de pana i uns pantalons de vestir. Els cabells ben arreglats i la
cara recent afaitada diuen molt dels seus hàbits. Podríem dir que parlem d’un
home que li agrada cuidar-se.
La noia és prima
i baixa, un fet que ajuda a esclarir la visió de l’home. A més du els cabells
curts. I sense que tingui res a veure amb la lectura, ni amb el llibre, ni amb
l’autobús, direm que porta un anell al dit polze.
No és el primer
dia que ho fan, ni el segon. Ja fa més d’un any que comparteixen el mateix
recorregut, el mateix autobús, el mateix xofer, els mateixos seients. Ell és el
primer en entrar-hi, just després del conductor. A la parada inicial de la
línia pugen cada dia i se saluden amistosament. Ell pren posició i espera amb
delit que el recorregut arribi a la meitat de trajecte. És aleshores, quan
l’autobús va ple de gom a gom, que arriba a una de les estacions més cèntriques
de la ciutat. Allà hi baixa gairebé tothom. Naturalment, ell resta quiet,
observant com entra per la porta la seva companya de lectures. Quan es veuen,
somriuen, només això. Un lleuger i discret somriure. No es diuen hola ni adéu.
Amb els gestos en tenen prou. Ell no sap quina carrera estudia ella, però pensa
que va a la universitat, perquè sempre porta carpetes que així ho testifiquen
i, a més, la parada a on baixa és on s’ubica el campus universitari. Ella no coneix
quin és el destí de l’home de cabell gris, però s’imagina que deu anar a
visitar la família.
El capítol tres
està a punt d’acabar, però és moment de separar-se. La noia tanca el llibre,
baixa de l’autobús i l’home es queda sol a la part de darrere. Quatre parades
més i arribarà al seu destí, final de trajecte. Allà baixarà i s’acomiadarà del
conductor. Esperarà assegut en un banc mig trencat i, quan el següent autobús
obri les portes, pujarà el graó que separa l’asfalt del vehicle pesant,
saludarà el nou conductor i s’asseurà a l’última fila. En aquest horari no hi
ha cap noia que comparteixi lectura, però a mig recorregut una altra jubilada
sempre s’asseu al seu costat per gaudir de la seva companyia durant unes
quantes parades. Ambdós es coneixen perfectament, saben quines són les seves
aficions, quines famílies els esperen a casa, quines aventures van viure quan
eren joves...
Dues dones, dues
sensacions, dos mons dins d’un mateix recorregut. L’home de cabell gris
aprofita cada instant que viu, mentre alguns, quan el miren, es compadeixen de què
sigui un jubilat que passi el dia a l’autobús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada