Canviava el
semàfor de verd a vermell sense parar. No aprofitava el pas quan era verd,
tampoc quan era vermell. Esperava no sabia per què, però es mantenia ferma en
el seu propòsit. El so a aquelles hores de la nit el presideix el silenci,
entretallat de tant en tant pel pas d’un cotxe passatger o, altres cops, per les
converses pujades de to dels joves embriagats que es muden d’un local a un
altre.
Entre els que
pugen de to n’hi ha dos que entren al portal. Se saluden amablement i es
pregunten què faran. Després de mirar-se directament als ulls i degustar un
silenci incòmode, un dels dos proposa veure una pel·lícula porno. Definitivament ha trencat el
gel. Riuen, somriuen, comenten el que ha dit i , finalment, decideixen a on
aniran a veure-la.
Han escollit un
pis abandonat, per entrar-hi han hagut de forçar la porta amb un tornavís. Un cop
a dins intenten no fer soroll. No fos que els veïns sentissin que algú a profanat
el temple abandonat. S’asseuen al sofà i ella engega el televisor. Busquen un
canal on poder veure continguts per a adults i comencen a xerrar.
Per distreure’s,
ell proposa apagar el volum i produir ells mateixos les veus. Dit i fet. Ella es
posa en escena, li agrada actuar. Ell se la mira i comença a vocalitzar un diàleg
inventat. El joc és divertit, però perillós, en menys de dos minuts l’originalitat
del guionista els porta a acabar la conversa. Estan els dos en roba interior, ella
porta un conjunt de flors bordades; ell ja fa estona que no porta ni calçotets.
L’oratòria ha mort. La sensualitat ha desaparegut. Els col·loquis han
fracassat... Imitant els actors, no poden fer cap altra cosa que masturbar-se l’un
a l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada