He vist l’horitzó
llunyà. Més enllà d’on assenyalen els homes. He vist milers de carreteres enceses
en flames, més a prop d’on voldrien les dones. He vist centenars d’arbres
cremats, enduts sota els crits dels animals salvatges. He vist la meva ma caient
a terra, primer un dit, després l’altre. M’he quedat sense la sang que brollava
pel braç, tot i que la necessitava. Volia omplir una bossa transparent amb
ella, fer-li un forat i donar-te de beure. Però tu ja te m’havies avançat. Eres
una font vermella, tacant les dents de roig passió. Se’t tacava el mentó del
líquid més preuat. Et mirava i ho recordava. Abans de tallar-me en petits
trossets, havies volgut superar-me.
Se m’ha ennuvolat
la vista. Petites estrelles grogues han navegat pels meus ulls. El fosc ha
vingut a buscar-me, just a bans de caure mort a terra. Ja feia estona que tu hi
eres, sempre amb la fal·lera teva d'emular-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada