dijous, 21 de novembre del 2013

Relat de nenes

Nenes, bona nit. Nenes, bona nit. És hora de tancar els ulls i de dir-nos adéu. Deixareu de fer-vos aquests melosos petons, abandonareu els llits rodons, marxareu amb les cames obertes i els somnis plens de líquids estranys.
Nenes, bona nit. Nenes, bona nit. Ha sigut una nit plena de llenceria i carícies amb estranys. Ens ho hem passat bé, és cert; però ha arribat l'home del trombó i ens toca deixar-nos de tocar.
Nenes, bona nit. Nenes, bona nit. Estic commocionat, no esperava les vostres llàgrimes, ni els vostres plors. Podrem seguir la festa per telèfon, podrem seguir veient-nos dissabte que ve; aquí o al bar de sota la cantonada.
Però ara és hora d'actors sense teatres, de princeses sense castells, de llibres sense lectors. I quan els miro a tots ells us recordo a vosaltres saltant com gaseles per sobre dels llits de l'hotel. Us veig amorrades a l'ampolla que compartim mentre em prepareu les ratlles de la felicitat.
Totes les nits enyorant-vos, tots els dies creant personatges ficticis... Ells no us arriben ni a la sola de la sabata! I em costa tant dir-vos adéu que arrossego les lletres pel brut paper, esperant que alguna surti del seu cau de merda i vingui a buscar-me; però no ho feu mai, ni quan arriba el clarinet i canvia de registre la cançó, seguiu igual, lluny de mi, musses esfereïdores, veniu a mi, torneu! No espereu el pròxim dissabte, que no sé si hi arribaré, no sé ni si us trobaré. I per si de cas seguiré cantant la melodia trista que em va ensenyar el meu veí, aquella que no es canta ni es recita, la cançó que només es pot ensenyar quan un va mamat i veu les nenes arribar, amb les seves boes de plomes i els seus guants negres.
Nenes, bona nit. Nenes, bona nit. Us espero al bar que hi ha entre el carrer major i el raval, al costat d'aquell club tan antic on treballàveu abans de ser famoses. Nenes, bona nit. És hora de dir adéu-siau.